dimecres, 28 d’abril de 2021

Ens ha deixat l’amic i company Jaume Anguera

En Jaume va ser un jugador que, de ben jovenet ja destacava. Va quedar Campió Infantil de Barcelona. A la dècada dels seixanta va assolir els seus millors èxits com a jugador sènior amb el Club d’Escacs Barcelona al quedar en quatre ocasions 3r al Campionat d’Espanya Absolut. Va ser en aquests anys, quan va assolir el títol de Mestre Nacional.

Jo el vaig conèixer als inicis dels anys vuitanta, doncs l’any 1981 va fitxar pel Casal Catòlic de Sant Andreu. En aquella època s’organitzava l’Obert de Sant Andreu i ell era un dels fidels. Eren anys on encara no existia l’elo i la força dels jugadors anava per categories. Tenir un MN al nostre club era un luxe tenint en compte que només teníem tres Preferents i, per tant, els joves i no tant joves seguíem de ben aprop les seves partides.

Seguia mantenint un nivell molt alt i era un dels jugador més forts de Catalunya. Amb ell liderant l’equip vam assolir l’ascens a la màxima categoria dels escacs catalans l’any 1984 al guanyar per la mínima, en un matx d’infart, a La Gran Penya de Vilanova, després d’ajornar les partides de Josep Miralles i Jaume Anguera en posicions inferiors i poder arrancar dues taules.

Com us podeu imaginar, aquell va ser un dia gloriós per a tot el club i, en especial, per als joves que potser ho vivíem amb més intensitat.

Després, ja en una edat més veterana, va ser un jugador habitual de la selecció catalana en els Europeus de Dresden. N’estava molt orgullós de formar-hi part.

El Sant Andreu també es va consolidar a la Divisió d’Honor i, ell, va ser una peça clau d’aquest projecte esportiu.

El 2018 va quedar subcampió d’Espanya de veterans +65 anys. El juny de 2019 se li va fer un petit homenatge en el tradicional sopar de Fi de temporada.

En Jaume era un enamorat dels escacs. Hi gaudia, mai se’l veia patir davant d’un tauler. Quan li preguntaves per la posició, sempre alçava les mans cap amunt simulant joc de malabars i esperant que no se li caigués cap pilota a terra.

En una època on encara no existien els programes informàtics d’escacs, li agradava molt comentar les partides i, en especial, els finals. Difícilment, arribaven un diumenge a dinar abans de les 15h a casa. Era un jugador de club, d’aquells que no marxen fins que s’acabava la darrera partida.

La seva darrera partida, va ser el 7 de març de 2020 davant el Tres Peons a Gràcia. Teníem un matx molt important on ens jugàvem mantenir la categoria a Divisió d’Honor. El seu rival va ser el MC Jordi Comelles i va assolir unes molt bones taules amb negres. Tot i l’edat, mantenia viu el seu esperit competitiu i la il·lusió per jugar.

Les seves passions van ser viatjar i els escacs i quan podia aglutinar-ho tot en un, era l’home més feliç del Món.

Jaume, gràcies per tots aquest anys!

Descansa en pau.

Daniel Travesset Ribera

President C.C. Sant Andreu

 

També ens ha fet arribar part de la biografia del Jaume Anguera el Joaquim Travesset:


JAUME ANGUERA MAESTRO

-Mestre Nacional d’Escacs–


Ara mateix acabem de rebre la trista notícia que el nostre company Jaume Anguera Maestro ha mort.

Coneixia Anguera des que vam jugar el campionat infantil de Barcelona de l’any 1956 on va quedar campió. Des d’aleshores sempre vam tenir una certa connexió i, ara fa quaranta anys, que va voler jugar al nostre club, el C.C. Sant Andreu, on continuava.


Jaume Anguera, el vencedor del torneig del Barcelona-1956


Jaume Anguera Maestro va néixer el 24 de juliol de 1940 a Barcelona. Als cinc anys va aprendre a moure les peces, veient com ho feien el seu pare i el seu germà en els seus partits a casa. Va ser el 1946 quan el seu pare, que llavors era vicepresident de la secció d'escacs de "La Artesana", el va inscriure com a soci, perquè pogués participar en el campionat social d'aquesta entitat. Tenia sis anys. Era l'any 1947 i, com a curiositat, diré que en l'última ronda li va faltar enfrontar-se al seu germà gran la classificació del qual ja estava decidida. El consell del seu pare  era: "Sortís i guanyi. si pots."


La primera imatge –que veurem a continuació– es remunta a l'any 1949, en què va participar en el Campionat infantil del Club Escacs Barcelona, club al qual havia entrat un any abans. El seu oponent, Sales, jugava amb les peces blanques. Anguera va obtenir una bona qualificació, ja que es va classificar per a la fase final, on va quedar 5è/ 6è. El torneig va admetre jugadors de fins a 14 anys. Llavors només tenia vuit anys i, segons el que ell deia, ja estava intoxicat pels escacs.


1949 –Campionat Infantil de Barcelona: Partida Sales-Anguera

Precisament, amb totes les meves notes guardades de tants anys i d’altres que ell mateix m’havia facilitat, estava confeccionant una mica d’història d’aquest gran jugador dels escacs catalans. Una història que espero pugui veure el llum dintre de poc.


Però ara, només comentaré una mica per sobre quins foren els seus resultats escaquístics més importants:


·    4 vegades tercer al Campionat individual d’Espanya absolut: Granada, Cádiz, Palma Mallorca i Gijón
·        2 vegades campió d’Espanya per equips amb el Barcelona
·        2 vegades campió en el difícil social del Barcelona
·        Vencedor del tancat de Berga-1960
·        3 vegades vencedor del Torneig Obert de Sant Andreu


Anguera, Temiño, Beltrán, Gil, Ponce, Pomar i Albareda

Equip del Barcelona:
Cherta, Anguera, Gil, Beltrán, Albareda y Ribera

  •      Vencedor del màster de veterans de Catalunya-2003
  •      3er. al campionat d’Europa de Seleccions a Dresden, amb Catalunya-2005
  •      Diverses vegades component de la selecció catalana per equips
  •      També component de la selecció espanyola
  •      Sots-campió d’Espanya de veterans-2018

Jaume Anguera – sots campió d’Espanya de veterans

I multitud de bones actuacions a tots els campionats que va participar. Una fotografia amb la selecció catalana a Dresden…

Orestes, Montell, Bautista, Ridameya, Anguera i Buxadé

En el decurs de la seva vida va defensar el colors del Barcelona, Ruy López Paluzíe, Unió Gracienca d’Escacs, Barcinona, quedant en la majoria d’ells campió de Catalunya per equips. També va estar jugant un cert temps en el Maspalomas, de Gran Canaria.

En una foto antiga amb el Sant Andreu. Al seu davant el seu fill


Jaume Anguera Maestro Vencedor

del XIV Obert de Sant Andreu


Amb aquest petit recordatori he volgut reviscolar alguns passatges de la seva vida dintre dels escacs, al mateix temps que trametre una abraçada a la seva esposa i a tots els seus familiars, a.c.s.

Joaquim Travesset



Des del Club d'Escacs Sant Andreu volem agrair a totes les persones i clubs les mostres de condol rebudes. Una gran mostra de l'estima que el món escaquístic li tenia al Jaume.