dilluns, 27 de febrer del 2017

Lliga Catalana 2017. Ronda 6

Jornada emocionant i en línies generals bones per els nostres interessos doncs aquells que tenien mes necessitat han guanyat. Altres ho podran fer en la propera jornada però sembla ser que els objectius finals estan tots més a prop després d’aquesta jornada si bé no cal fiar-se un pèl; el que ha passat és que hem salvat matx ball pràcticament, però s'ha de continuar lluitant… i molt. Però bé, ja sabem que això es així.

Anem a pams:
  
SANT ANDREU  6 - TRES PEONS 4

Fenomenal victòria del equip A que s'ho jugarà en un tot o res la propera jornada a casa del Peona i Peò.
La jornada de dissabte, com les darreres va estar força igualada i es va decidir per detalls. Començava el matx amb unes taules d’en Sergi Subirats a qui el rival li va plantear unes dificultats que semblava tenir molt ben estudiades pel ritme de joc, però en Sergi va saber sortir secar la posició i mig puntet.
Acte seguit taules també d’en Toni Castelltort i d’en Juan Bautista, fins que el GM Miguel Pantoja, trenca el marcador. L’Oriol conserva l'avantatge amb unes taules amb negres contra un rival molt dur amb peces blanques, però Einar cau després de dura resistència. Llavors apareix l’altre GM i sentència una partida que portava amb aventatge desde feia jugades però que s’havia complicat, 4-3. Un Ferran amb nervis d'acer jugant amb segons en posició guanyada – si si ,veure–ho desde fora sembla fàcil, pero assegut en un tauler,…-  s'anota un puntàs que posa el 5-3 que deixa al rival prop del KO. Un cop definitiu que arriba amb la victòria d’en Kim Travesset fent la victria del equip un fet. La posterior derrota en posició ja insostenible d’en David Pueyo, permet al rival ajustar una mica el marcador.

L’equip A queda ara a les portes del playoff per el títol que es jugarà  a l’última jornada comhem comentat.
  

COLON SABADELL CHESSY B 8  – SANT ANDREU B 2

S’intuïa el dissabte que el rival tot i les últimes alineacions seria dur. Sembla ser que la mateixa va estar condicionada per el seu enfrontament a Primera divisió contra el Barberà. El nostre equip també acudia amb baixes importants, i el marcador sense pal·liatius demostra la superioritat dels vallesans:
Per taulers, taules d’en Nico, Thomas, Joaquim Travesset, i Choco, que donen els dos punts, i derrotes de Felix, Camacho, Pedro, Nestor,Liarte i Anguera.

L'equip B a la seva visita a Sabadell. Fèlix, Nèstor, Anguera, Nico, Pedro, Choco, Thomas, J.Travesset i asseguts Sergi i Joan Camacho 

Pedro a la dreta de la imatge amb blanques, i al seu costat Fèlix, amb negres

Nico i al seu costat Anguera 

En Nèstor fent una ullada a lla partida del Sergi 

 Choco, mig punt

VILASSAR DE MAR 4.5 – SANT ANDREU C 5.5

El "C" jugava un partit decisiu a Vilassar. Només ens valia la victòria per a continuar vius a Preferent. En aquesta ocasió, però, no jugàvem contra un rival superior. Llevat del primer tauler, nosaltres teníem lleuger avantatge teòric.
Ben aviat ens vam posar amb el marcador favorable, per 1-3, malgrat la derrota d'en Jan, gràcies a les victòries de l'Edgar Roca, en Josep Clavé i en Joaquim Conesa. Tot seguit, Joan Casals anota una altre punt: 1-4. Tot semblava ben encarat però, en una partida que semblava avantatjosa o que, almenys, no es podia perdre, un cop tàctic del rival, fa tombar el rei a l'Enric Franzoni. Era el 2-4. Després, malgrat l'aferrissada lluita en posició inferior que va fer en Salva Roig, va haver d'inclinar el rei. Encara anàvem guanyant 3-4, però les coses no pintaven gaire bé. Quedaven els 3 primers taulers, defensats per l'Olivier de la Porte, en Sergi Picatoste i en Joaquim Sosa. De les tres partides, però, només pintava una mica bé la del Sergi, ja que el seu rival tenia un peó aïllat. Qualsevol resultat era possible. De mica en mica, la posició d'en Joaquim es va tornar més i més apurada. Però, el Sergi Picatoste feia bones les expectatives i anotava el punt que ens permetia de no perdre. En calia mig més. I va ser l'Olivier, davant un rival que el superava en més de 100 punts, qui va forçar unes taules que ens donaven la victòria. La, ja en aquells moments, previsible derrota d'en Joaquim, només va ser una anècdota de cara al marcador final: 4,5-5,5. El punt cap a casa, que ens permet assolir el 8è lloc i mantenir vives les esperances de salvació, que passaran també pel Maresme: Malgrat i Canet, les dues últimes rondes, seran els dos rival a batre, donant per feta la gran dificultat de puntuar davant del Sant Josep la setmana vinent. Però cal tenir present que, en el moment de començar, totes les partides estan igualades...

SANT ANDREU D 4 – ATENEU HORTENC A 2

Sorpresa absoluta en el quart equip aconseguint un puntàs d’aquells que rearmen de moral l’equip. Per començar venia el líder invicte i tot i que portaven dos taulers menys habituals, per Elo ens treien gairebé 800 punts en els quatre primers taulers que arribaven fins a 1980 punts., sent el primer un Mestre Català. Tot un repte.

Començava el matx amb unes taules d’Artur que en un cos a cos sense cap tipus de por arribava a un final de torres i peons que el rival no es va veure en cor de forçar i va demanar taules.
Tot seguit en Salvador Elias cumplia els pronostics caient contra el mestre Català Teodoro Asensio, quedant  el Sant Andreu per sota. Tot semblava que anava per el camí dels pronòstics, però el rival no s'anotaria cap triomf més, per què en Carlos guanyava la seva partida, i Feliciano la seva – quin gran campionat està fent – necessitaven dues taules per guanyar el matx i les partides d’en Fernando i Jordi no pintaven malament. El primer amb peo de més, i el segon, lligant al rival amb iniciativa, Fernando finalment aprofita la seva avantatge i s'anota el punt, 3.5-1.5 i victòria a la butxaca. Tot seguit el rival d’en Jordi al veure que no podien guanyar i evitant entrar en complicacions, ofereix taules.
Tot un èxit amb un punt que rivals directes no tindran però que cal no desperdiciar en el proper matx que aquest si es gairebé definitiu per la salvació. Un triomf ens deixaria gairebé a segona provincial.

SANT ANDREU E 2 – TRES PEONS I 2

Matx disputat pràcticament per nens sub 12, 7/8, els nostres ho van fer força be. No només per els punts aconsseguits per Santi i Victor Torres sino pel grau de competició que van esgrimir, amb partides que lluny d’acabar-se en mig hora com pot pasar en aquestes categories I competidors, els nostres van competir bé, seleccionant les jugades i demostrant que tenen uns Escacs treballats. Tot i perdre en Arnau i en Bernat van fer un molt bon paper i tindran protagonisme en el futur.

Aquesta setmana, com totes importants, comptem amb tots vosaltres!
Atents a la convocatòria

Classificacions:
* Trobareu les partides del primer equip tan aviat com estiguin disponibles






dilluns, 20 de febrer del 2017

Lliga Catalana 2017. Ronda 5

Jornada de contrastos aquesta cinquena, on l'emoció comença a formar part encara mes, del nostre joc ciència  sobre tot a l'hora de definir posicions cara a la classificació final, B,C,D,E ja han passat l'equador de la competició i els objectius per tant molt mes clars.

Cal destacar un punt per sobre dels demés i es que del jovent que va pendre part en qualsevol partida de qualsevol grup – parlem de sub 12, no es va produir cap derrota.: TOTS VAN PUNTUAR, Jan, Edgar, Artur a Preferent, Saul a segona provincial i els dos mes joves en Albert i Enric a Tercera Provincial. Tot un èxit de la nostra escola i que ens dona una perspectiva de la nova generació que està pujant.

Respecte a la jornada, Anem per parts;

SANT ANDREU A 5 – LLEIDA 5

Quin troç de jornada la viscuda dissabte!!. Es va passar del pitjor al millor, per al final quedar-se amb un empat que 45 minuts abans d'acabar semblava una utopia.
Començava la jornada amb unes taules d'en Kike, amb negres que va secar la línea del adversari des de la teoria, a continuació un Arash a qui em d'estar agraïts per la seva entrega i disposició inclinava el rei, taules seguidament de Miguel en final de peons i torre, i derrota de Toni Castelltort que posava un amenaçant 1-3 a favor dels de la terra ferma. Tot seguit Bautista, qui també va recolzar l'equip tirava d'experiència en posició  no clara pels seus interessos i firmava unes taules. Gairebé a l´hora acabaven en Einar i Uri en apuros de temps des de feia molta estona amb 1.5 mes per nosaltres, victòria del delegat i empat de Delisau, 3-4, . El tauler numero 1 Karen no fallava i forçava gairebé el mat a un rival que ha d'abandonar, 4-4- i el plat fort, final gairebé de ràpides d'un Ferran, que semblava com peix en l'aigua on va anar collant al rival fins guanyar peça i forçar el rival a abandonar i un d'en Kim, on el rival va aconseguir un peo de mes que li donava la victòria.

Important empat i dissabte que ve, matx a vida o mort a casa del Peona i Peó.
Per cert, gràcies a tots aquells que us vau acostar a veure bons escacs i recolzar l'equip.!

CERDANYOLA DEL VALLES  B  1  - SANT ANDREU B 9

Mes facilitats de les previstes ha donat un rival molt minvat per les baixes on sembla haver donat prioritat al seu tercer equip, ja que per sota han presentat fins a 3 sub 14. No resta mèrits als nostres, que han anat per feina , imposant-se en 8 taulers, i només  cedint dues taules, Victòries d'en Dani –lesionat en una mà pero que no ha faltat a la cita a qui el rival li ha facilitat la feina en no presentan-se, Felix, Choco,Nico, Sergi Liarte, Anguera, Joaquim Travesset, Nestor, i taules de Pedro i David Pueyo.
Important punt de totes maneres d’un b que queda amb 2,5/5

MATARO 8  - SANT ANDREU C    2

Un altra rival duríssim amb molt mes Elo el que ens hem trobat a Preferent. Esta clar que aquest any amb el sorteig no em tingut gaire sort en aquest grup. De tot el negatiu, atenció els punts els han aconseguit els joves, Jan, Artur i Edgard!!! Aixi com en Josep Clavé que demostra que aviat estará molt mes amunt que ara en el que es refereix a ELO. Derrotes del altres 6 taulers, en Quim Conesa primer seguit de Sosa, Franzoni, Simon, Salva i d’un Olivier que va lluitar lo impensable en partida boja on entrega torre i peça per 6 peons!.

SANT ANDREU D 3 – CONGRES D 3

Empat final també del quart equip, matx contra un rival perillós pero en el que hem perdonat i regalat massa. Començaven amb victòries de Carlos per incompareixença del rival  i d'un extraordinari Saul davant un rival força experimentat, pero a continuació en Salvador Elias - amb molt de mèrit doncs ha tingut moltes molèsties físiques i tot i això no ha deixat vacant el tauler- se li queia la bandera. Poc desprès en Jordi Pons, venint d'una posició amb qualitat de menys , comet una errada que deixa la partida vista per sentència, 2-2-, pero Feliciano s'apunta el 3-2 per el Sant Andreu i Fernando en posició forçada amb alfil de menys per peons ha d'abandonar  quedant el  3-3 definitiu al marcador

SANT ANDREU E 3 – CONGRES F 1

Fenomenal victòria del quart equip on els joves, Enric i Albert han estat formidables i s'han anotat el punt. Triomf que apuntalava en Eduardo en vèncer al tauler dos.
Derrota final d'un Joan Latorre que no entela el bon campionat que està fent en el seu debut.

La setmana que ve, sisena ja, atents a la convocatòria.!!

Classificacions i partides:







dimecres, 15 de febrer del 2017

La mejor partida de 2016: La inmortal de Caruana

En aquesta ocasió tenim al Gran Mestre Pepe Cuenca comentant una gran partida del número dos mundial Fabiano Caruana.
Interesantíssima partida on Caruana es treu de la màniga una espectacular entrega de dama "posicional" contra ni més ni menys que Hikaru Nakamura. La partida es va jugar en el darrer London Chess Classic.
Disfruteu de la partida i dels comentaris:

dilluns, 13 de febrer del 2017

Lliga Catalana 2017. Ronda 4

Per fi, ja hi havia ganes d'una jornada més fructífera que les anteriors!!
Aquesta vegada SI, que els tres primers equips han aconseguit la victòria i tot comença a veure's d'un altre color.
La nota negativa han sigut els equips més inferiors que han patit les baixes de "més adalt", tot i fer uns bons matxos contra rivals molt superiors en ELO

Us passo les cròniques en las que tenim el suport d’en Dani al A i B I Joan Casals al C.

MONTCADA 3.5 – SANT ANDREU A 6.5

Primera victòria dels nostres, en un matx com tots els de Divisió d'Honor ple d'emoció. Per taulers: Victòries dels dos GM, Karen i Miguel , ben secundades per la d'Einar i la d'un Subirats en plena forma, la del primer en acabar i que ens anava retransmeten" en David, taules d'en Joaquim Travesset, Toni i Ferran. Les derrotes d'un Kike que amb una forta indisposició va portar al seu rival al límit i d'en Oriol Delisau van quedar en anecdòtiques.
Propera parada: Lleida al Casal. Ens agradaria veure la Secció plena de Socis. Fem una crida a tots per recolzar al primer equip !  És un matx vital. Si som capaços de guanyar, tindrem moltes opcions d'anar al grup de dalt.


SANT ANDREU B 6 – JAKE 4

 Marcador de Set de tenis en el partit del nostre B Primera victòria també del curs en un matx amb moltes taules - fins a 6- i on tant sols una derrota, han decantat el marcador final al nostre favor davant un dels rivals més forts de la categoria i amb molta experiencia.
Començàvem dissabte amb la baixa important d’Anguera per malaltia. Néstor pujava al B.
A mig matí, el matx pintava força bé. No es veía cap partida malament i algunes força bé. Fins i tot, el rellotge ens era favorable en algunes partides.
Sergi Liarte va inaugurar el marcador amb unes taules.  Tot seguit , Néstor en una posició amb qualitat de més però que podía ser “enganyosa” sota el meu parer també signa taules. En aquests moments, teniem partides molt favorables (Joaquim, Camacho i Pedro) . La resta força bé. Cap inferior.
Poca estona després, Thomas signa taules en una partida on estava pitjor de temps i no tenia cap avantatge.
Nico ha d’abandonar al rebre un cop tàctic del rival . Joaquim confirma la victoria (3 de 4 amb 77 anyets).  Amb 2,5 a 2,5 tot estava per decidir.
Pedro amb un joc molt sòlid confirma la seva victoria així com Félix. I Dani signa taules en una partida on va tenir les seves opcions. Amb 5 a 3 restaven la de Joan i Choco que eren favorables. Joan deixa escapar moltes opcions per guanyar i ha de signar taules. Choco fa el mateix en un final de torres força ben jugat pel rival.  
Un molt bon matx, ja no pel resultat si no per com es van jugar les partides. 
Propera setmana , matx vital davant el Cerdanyola B. Segur que vindran amb el millor equip doncs han de reaccionar si no volen baixar de categoria.

SANT ANDREU C 5.5 – ARENYS 4.5

Per fi, tot i jugant contra un primer equip, l'Arenys de Munt, hem pogut disputar un matx amb igualtat teòrica de forces. Pel davant una mica millor el rival, pel darrere una mica millor nosaltres.

Molta 'tranquil·litat' fins a migdia; tanta que s'han anat succeint les taules en les primeres sis partides que han finalitzat: Picatoste, Sosa, Conesa, Roig, Jan Travesset i Casals posaven el 3-3 al marcador.

Després l'Edgar Roca, un gran Edgar, guanya la seva partida i ens posa amb avantatge mínim, però avantatge al cap i a la fi. Després, l'Enric Franzoni també assoleix la victòria i, amb això, el 5-3, que ens assegurava no perdre. Però no n'hi havia prou. Calia, com a mínim, mig punt més. L'Olivier, amb una partida molt complicada, i l'Artur, amb avantatge material però la iniciativa del rival, tenien la victòria a les seves mans. Finalment, Olivier de la Porte materialitza mica en mica un avantarge, entra en una combinació de mat... però li cau la bandera: 5-4.
Quedava el matx en mans del jove Artur Taltavull qui, demostrant ja la seva 'veterania' en aquesta categoria, on hi jugava per segona vegada, després d'haver obtingut taules la setmana passada davant un rival molt superior, no acusa la pressió, fa bons els pronòstics, obté unes noves taules i, amb això, la primera victòria del 'C': 5,5-4,5.
El 'match ball' que suposava l'encontre amb l'Arenys de Munt quedava salvat.

LA LIRA C 4.5 – SANT ANDREU D 1.5

No ha pogut fer gaire cosa el quart equip, en front del líder que portava el seu equip de gala, i on el seu últim tauler superava el primer nostre en 60 punts Elo. Molt mèrit el 1.5 aconseguit gràcies a la victòria d'un Feliciano, a un rival que el superava 250 punts i les taules d'un Carlos que neutralitzava perfectament un igualment de 250 superior. La resta derrotes comprensibles de Fernando, Jordi Pons, Salva Elias i Saul Marabajan, en partides totes disputades.


L’ESPIGA DE LES CORTS F 3 – SANT ANDREU E 1

Derrota del nostre cinquè equip, en el que la millor notícia es el debut dels joves Albert Vidal i Enric Castillo, qui ens han cobert per sota deixant ben alt el nom del Sant Andreu, i que de ben segur de continuar en aquesta línia aviat els veurem en equips superiors. Derrota dels dos joves, junt amb Eduardo Saldias, que deixava en estèril la d'un bon Joan Latorre, que aconsegueix sumar un altre triomf en el seu primer any en competició.

Classificacions i partides:







dimarts, 7 de febrer del 2017

Lliga Catalana 2017. Ronda 3

Jornada difícil aquesta tercera per els nostres equips també, on tant sols ens em anotat una victòria tot I que tret d’algún cas especial es podria haver aconseguit millors resultats, i ara en las següents ja no es pot badar ,

Anem per equips:

SANT ANDREU  3.5 – FIGUERES 6.5

Resultat clar per els empordanesos tot i que las partides van estar força igualades fins ben entrada la tarda. A les 19:30 tant sols havia acabat una partida amb resultat de taules, però desprès d'aquest empat el rival es va anotar 6 punts consecutius, que van fer inútil la nostra reacció final. Per taulers victòries d’en Karen, Sergi Subirats i Ferran Gonzalez, taules d’Einar, i derrotes de Miguel,Kike, Castelltort, Travesset, Oriol i David Pueyo

SANT FELIU 5.5 – SANT ANDREU B 4.5

El Sant Feliu va presentat l'equip esperat només amb la baixa del nº 4 del ranking.  El matx per taulers força igualat.
Ja , de bon matí, Néstor i Pedro queden quasi perduts d’obertura mentre que Thomas (el veiem guanyat) i Nico tenen la partida amb clara avantatge. A més, al rival d’en Jan encara no era present. Quan quedaven només 3 minuts per arribar a l'hora, el rival del Jan es presenta.
A les dues hores de joc, Dani fa taules amb Mingo i , en poca estona, Jan guanya amb un joc molt madur al seu rival (un 2020).
Seguíem amb les partides de Néstor i Pedro perdudes…però tota la resta estaven millor. Les partides de Thomas i Liarte estaven posicionalment guanyades.
Nico i Joaquim favorables. Choco i Félix sense cap perill i mínim taules.

Pedro I Néstor confirmen la seva derrota . Amb 2,5 -1,5 i amb els aclaparament de rellotge, comencem a fer impressicions en partides guanyades.
Thomas deixa perdre una avantatge de dos peons i activitat. El rival de Nico ja no té les debilitats que tenia i Joaquim queda inferior.

Liarte confirma la victoria fent una bona partida i jugant molt bé els “apuros”. Choco i Félix firmen taules.  Nico fa el mateix amb el MC Pujol.
Amb 4-4 ja es veia el resultat final. Thomas ha de lluitar per fer taules i en Joaquim ha d’inclinar el rei.
Una vegada més, derrota per la mínima. Una pena de matx…doncs a mig matí…pensava que guanyariem i sense patir.

Cal seguir lluitant. Sabem que no será un any fàcil però cal seguir treballant per assolir els objectius.

Una dada important pel primer i segon equip. Els percentatges que tenim amb negres son realment preocupants. Això és, fins a cert punt, normal doncs la majoria som jugadors “retirats” (només juguem el per equips). Per aquest motiu, cal trobar un moment i revisar les línies que més coneixem.
Si no som capaços de millorar aquests percentatges, patirem. Recordeu que fem classes setmanals i si cal fer consultes tenim companys molt preparats que ens poden ajudar.  Ànims !!


SANT ADRIA 8 – SANT ANDREU C 2

Com ja era previsible, l'equip C ha sofert un altre correctiu, per això tant de mes s'ha de valorar mes que positivament qualsevol punt que s'hagi pogut fer.

Si la setmana passada el rival ens superava en més de 1.000 punts ELO, en aquesta ocasió, el Sant Adrià ens avantatjava en 2.000 punts. Gairebé res!!. La mínima diferència ha estat de 154 punts. I la màxima, de 274, en el cas del primer tauler, defensat per Fulgenci Tacon.

El matí, dintre de tot, no començava gaire malament: Tacon ha hagut d'inclinar el rei però, tot seguit, la victòria de Casals ha igualat el matx. I magnífics els dos joves, Edgar i Artur, aquest darrer debutant al C, que han assolit les taules davant rivals teòricament molt superiors. Era el momentani 2 a 2. Tot seguit, han perdut Simon i Sosa, deixant el matx en 4-2. Quedaven 4 partides, que s'han jugat gairebé fins a les 4 hores. Malauradament, però, un darrere l'altre, Conesa, Franzoni, De la Porte i Picatoste, han hagut de retre el rei. El resultat final: 8 a 2.

Felicitar als que en aquest matx haveu puntuat i donar ànims als que han complert el pronòstic de perdre contra un rival ara per ara inaccesible pel nostre preferent que segurament hauria d’estar en altre categoría superior

SANT ANDREU D 1.5 – ESPLUGUENC 4.5

Matx que es preveía força igualat i una oportunitat perduda per el quart equip contra un rival d'entitat similar . Començava el matí amb una derrota d’en Josep Clave, tot seguit en Carlos Calvo guanyava al sisé tauler, pero les derrotes de Salva primer -contra un rival molt superior en Elo- i de Fernando desprès no auguraven res de bo; a les dues darreres partides, el rival en posició superior  demanava taules a Jordi Pons que va haver d'acceptar i  derrota final en llarga partida d’en Salvador Elias que deixà el marcador en un inapel·lable 1.5-4.5.

SANT ANDREU E 2.5 – VILA OLIMPICA B 1.5

Bona i treballada victoria la del nostre darrer equip. I això que les coses començaven torçades pels nostres interessos, doncs Feliciano en partida curta en temps no tant en moviments perdia en un intercanvi ràpid de cops el tauler 1 Tot seguit en Saul feia taules contra un rival adult pero la reacció final va vindre de la mà d’en Joan Latorre i d’en Eduardo Saldias que es van impossar finalment donant el triomf al Sant Andreu.


Bé, la propera jornada, recuperem efectius, hem de començar a anar amb tot, ara que els objectius es van definint, us preguem màxim compromís amb l'equip i club

Bona setmana!

Classificacions i partides:






dilluns, 6 de febrer del 2017

Hilarió Soler i Alomà (1825 - 1903), uno de los primeros patriarcas, pionero del ajedrez catalán

El personaje


Si a alguien le preguntamos quién fue Hilarió Soler i Alomà (Altafulla, Tarragona, abril de 1825 - Barcelona, 1903), seguro que frunciría el ceño y se encogería de hombros, tanto si la persona encuestada fuera o no un practicante o un mero simpatizante del juego del ajedrez.

Hilarió Soler i Alomà
Hilarió Soler i Alomà
(Foto: Jordi Badia Soler)

Pues bien, Hilarió Soler, además de ser un editor y escritor español, fue un gran impulsor y promotor del ajedrez en Catalunya a finales del Siglo XIX. Conjuntamente con otros aficionados aventajados, como Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), Joan Carbó i Batlle (1837-1902) y Eusebi Riu Canal (Sabadell 1834-Barcelona 1894), constituyeron el Círculo de Ajedrez, que primero se ubicó en el Café Recreo, en la calle Escudillers -en aquella época los ajedrecistas solían reunirse en los cafés; otro de ellos fue el Café Munich-, luego pasaron al Café del Liceu de Barcelona, después al Café Cuyàs, luego denominado Colón... y en 1862, Soler y Riu fundaron la revista mensual El Ajedrez que, según dicen los historiadores, fue la primera revista de ajedrez en la España peninsular, según se hacía eco el Diario de Barcelona con fecha 27 de agosto de 1860. 

En dicha revista se publicaron una buena serie de partidas, estudios y problemas, con la correspondiente sección de Solucionistas, donde se indicaba el nombre de cada uno de los acertantes, en cuya relación observo a importantes personajes de aquella época. Dentro del apartado de Problemas, encontramos composiciones inéditas del propio fundador, Hilarió Soler, de su amigo Carles Bosch de la Trinxeria, de Joan Carbó, de José Victoriano Gibert, de José Angelet, de Ramon Coll, de Valls, de Josep-Salvi Fábregas i Domingo, de Tarragona, de J. Rafael de Brusca, de Vinaroz, de Mateo de Zamora, de Almería, de Celso Fidel Golmayo Zúpide, de Vicente Martínez de Carvajal y de Ramón Canedo, de Madrid, de M. Kling, de Londres y de José Romero, de Córdoba, y también de una jovencita de 14 años, la señorita condesa de Volpini de Montefano, de Roma… entre otros. 

Los artículos eran en su mayoría copiados de La RégenceLa Nouvelle Régence y Chess Player’s Magazine. Y las partidas foráneas estaban destinadas a los grandes jugadores de aquella época, como Morphy, Andersen, Blackburne, Kolisch, Steinitz, Falkbeer…, mientras que la mayoría de las nacionales se remitían a las jugadas en el propio Círculo. Con respecto a las partidas de los jugadores españoles, debo decir que su calidad era bastante floja... pero todo fue empezar... y empezaron bien, aunque la publicación únicamente aguantó trece números -de marzo de 1862 a febrero de 1863 los doce primeros, finalizando en mayo de 1864 con el número trece-, revistas de dieciséis páginas que se vendían al precio de una peseta -cuatro reales-. Existe una pequeña variante en el precio, que la imagen siguiente, recibida de Miquel Artigas, lo viene a clarificar todo. Parece ser que cuando alguien solicitaba un número suelto -atrasado- el precio era de cinco reales, existiendo una pequeña reducción de precio cuando la suscripción era semestral o bien anual.

Precios de la Revista el Ajedrez en 1862
Precios de la Revista el Ajedrez
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas i Isart)

Posteriormente las revistas fueron encuadernadas en un solo tomo, en rústica, con el título, un poco largo, El Ajedrez: Colección de Trabajos Teórico-Prácticos relativos a este noble juego que algunos socios del Circulo de Barcelona dedican a los ajedrecistas españoles (*). 

(*) En el excelente libro NEBEA - Nuevo ensayo de bibliografía española de ajedrez 1238-1938, editado en 2012, y cuyos autores son José A. Garzón, Josep Alió y Miquel Artigas, existe en las páginas 241 a 243 una interesante glosa del contenido de dichas revistas que, según parece, no aparecían con escrupulosa puntualidad. Y es gracias a este libro El Ajedrez que, como se indica en NEBEA“han podido llegar hasta nuestros días algunas noticias de los inicios del renacimiento del ajedrez en España”. A continuación, podéis ver una imagen de la portada y otra de la cubierta, si bien en éstas se puede observar un error, ya que en el pie de la misma figura el año 1862, cuando debería ser el 1865.

Portada del libro El Ajedrez de la edición encuadernada en rústica
Portada de la edición encuadernada en rústica
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas i Isart)


Cubierta del libro El Ajedrez de la edición encuadernada en rústica
Cubierta de la edición encuadernada en rústica
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas i Isart)

En este enlace, existe un interesante artículo de Jordi Brasó Rius, donde comenta sobre las primeras revistas de ajedrez en España y que merece la pena ser leído con atención. De entre sus comentarios quisiera destacar los siguientes:

“La revista se vendía en la librería de José Ginesta –imprenta Narciso –, en la calle de Jaime I, núm. 3, de Barcelona. Se publicaron 210 páginas, en 13 números, entre marzo de 1862 y mayo de 1864, los contenidos de los cuales se detallan al final de la revista en un apartado de índices. Desde diciembre de 1862, la revista ya indica la falta de recursos económicos, y su terminación (A NUESTROS SUSCRIPTORES, 1862b; RIU, 1864a, 191-192).”

Tanto Soler como Riu quisieron darle a la revista un carácter elitista y tal vez esto fue el motivo de no encontrar suficiente aceptación en todos aquellos aficionados principiantes. De haber interpretado la revista de forma más generalizada, es posible que se sumaran más lectores y asociados que hubieran permitido que la economía de la misma fuera mucho más estable y hubieran aumentado el número de socios que llegaron a la sesentena.

En anteriores artículos publicados aquí mismo, ya hablaba sobre este personaje:

Joan Carbó i Batlle
Carles Bosch de la Trinxeria
Sala Imperio

La que sigue es una de las noticias que iban publicando…

Página 123 del libro El Ajedrez
Página 123 del libro El Ajedrez


El enclave de Altafulla


La imagen siguiente es del majestuoso castillo que se alza en Altafulla. Parece ser que existen documentos del 1059 donde ya es mencionado. En este enlace de la Wikipedia encontraréis más información de este pueblo donde nació Hilarió Soler.

Castillo de los Montserrat de Altafulla
El majestuoso castillo de los Montserrat de Altafulla

Hilarió Soler i Alomà nació y vivió en Altafulla hasta los 22 años, juntamente con su hijo Manuel Soler i Gaudó (*), fruto de su matrimonio con Dolors Gaudó i Riva, de Vall-de-roures (Matarranya). Parece ser que Manuel fue el único hijo que tuvieron. A partir de los 23 años fijó su residencia en Barcelona, en la calle de Alí Bei, número 6. 

(*) Es posible que esta noticia no sea correcta, puesto que en su árbol genealógico figura que Manuel nació en el año 1878 en Barcelona. 

Manuel Soler i Gaudó
Manuel Soler i Gaudó, el hijo de
Hilarió, a la izquierda de la imagen

(Foto: Jordi Badia Soler)


Sus ancestros


Dejemos ahora por un momento a nuestro personaje y veamos un poco de su genealogía.

En las dos imágenes que siguen podemos ver a los padres de Hilarió, Pere Soler i Gatell y Maria Alomà i Capestany

Pere Soler i Gatell
Pere Soler i Gatell,
padre de Hilarió Soler

(Foto: Jordi Badia Soler)


Maria Alomà i Capestany
Maria Alomà i Capestany,
madre de Hilarió Soler

(Foto: Jordi Badia Soler)

Y estos son los padres de Pere Soler i Gatell. O lo que es lo mismo, los abuelos de Hilarió Soler i Alomà. 

Dr. Manuel Soler i Oliver
Dr. Manuel Soler i Oliver,
abuelo de Hilarió Soler

(Foto: Jordi Badia Soler)


Eulàlia Gatell i Figuerola
Eulàlia Gatell i Figuerola
abuela de Hilarió Soler

(Foto: Jordi Badia Soler)

Pero, ¿quiénes eran los Soler y los Gatell? 

He localizado un recorte que habla tanto de Manuel Soler como de Joan Gatell, que transcribo aquí, traducido del catalán:

“Entre 1761 y 1780 la ‘segunda generación’ de los comerciantes se orientó a la realización: mejora de los rendimientos, arrendamientos, compra de almacenes y señoríos… A partir de 1781, a estos negociantes se unieron pequeños comerciantes-marineros, ‘cuyas bases económicas no se sitúan en la posesión de tierras, sino en los ahorros producidos por las travesías entre Catalunya y América’ (Rovira, 33). A pesar de ello, el grupo de viejos negociantes fue hegemónico.”

“Esta explicación viene a cuento porque nos da a entender el auge de la nueva oligarquía de la cual formaban parte los cuatro hombres englobados en el grupo II del cadastro. Manuel Soler era el mayor hacendado del término de Altafulla, dedicado a los arrendamientos y a la compra-venta de vinos, aceites, granos y pesca salada, y detentaba el cargo de Subdelegado de marina, el 1795.”

Joan Gatell no aparece en las listas de comerciantes de Salvador Rovira, pero sabemos por la documentación demográfica que era un Familiar del Santo Oficio, circunstancia que ya nos lo sitúa como un hombre de alta posición.”

Los datos que me ha pasado el amigo Josep Alió Borràs, de Tarragona, el autor del excelente libro Els Escacs a Tarragona, en el que me basé para realizar un artículo sobre la historia del ajedrez en dicha capital, son los que transcribo de forma literal, traducidos del catalán, también tienen una cierta relación con lo antedicho, puesto que los comentarios son del mismo autor, y posiblemente del mismo libro. Dice Josep Alió:

“Hoy he estado en casa de mi padre, que tiene una biblioteca de temas tarraconenses y he encontrado esta referencia que supongo es atribuible a los padres de Hilarió:”

“Los hacendados del primer tercio del ochocientos, al margen de los Gatell, son excomerciantes o hijos de estos. Han abandonado la práctica del comercio como consecuencia del altibajo de los años 1808 a 1813 y de la depresión económica que se deriva y viven del patrimonio agrario alcanzado con la inversión de los beneficios comerciales.”

“En el año 1813 el heredero de los Soler era el menor Pere Soler i Gatell. Su minoridad y los estragos de la guerra lo descapitalizaron y lo obligaron a crear censales y vender propiedades (**) como el Mas Cortada, en el término de Alba. Contrajo matrimonio, en el año 1818, con Maria Alomà i Capestany. A pesar de las posibilidades de su patrimonio pasó dificultades a causa de su liberalismo y de las legítimas de sus hermanas. Todo ello le hizo perder la razón y el 28 de febrero de 1835 fue declarado incapaz de administrar sus bienes.” (*)

(*) (Salvador-J. Rovira i Gómez, profesor de Historia Moderna en la Facultad de Letras Rovira i Virgili, de Tarragona. Història d'Altafulla -II. L'edat moderna 1479-1868. Centre d'Estudis d'Altafulla. Altafulla 2007).

(**) En un libro que habla sobre los principales propietarios del conjunto Altafulla-La Riera-Tamarit-Torredembarra, figura Joan Gatell con unas propiedades totales de 213,91 “sous” (***) y el Dr. Manuel Soler con un total de 115,60 “sous”, figurando ambos dentro de los nueve primeros propietarios. Firman la relación Rafael Català Dalmau y Valentí Gual Vilà.

(***) En la Wikipedia he encontrado esta definición del “sou” catalán: “El «sou barcelonés», «sou de plata» o simplemente «sou», era una moneda de plata que Pedro III acuñó por vez primera en el año 1285. Su valor era de 12 diners. Por el hecho de ser una moneda de alto valor, su nombre ha quedado fijado en expresiones catalanas del tipo «tenir molts sous» o «costar molts sous», en el sentido de «un dineral», a pesar de que hace mucho tiempo que ha dejado de existir. En la época medieval también se acuñó en Barcelona el croat, una moneda de plata que tenía el valor legal de un sou.

Continúa Josep Alió diciendo que:

“También he consultado los libros parroquiales de Altafulla, pero desgraciadamente el volumen de bautismos del 1824 no se conserva.”

Pero, ¿por qué cuento toda esta historia familiar? En primer lugar para que se entienda que los Soler eran gente adinerada y que podían permitirse ciertos lujos. Y en segundo lugar, que dicha posición les permitía atreverse en quehaceres lúdicos, como el ajedrez, como sucedió con Hilarió al igual que con otros personajes importantes de aquella época, como Josep Tolosa Carreras y Carles Bosch de la Trinxeria, que por su posición económica podían otorgarse ciertas satisfacciones.

El descendiente: Hilarió Soler i Alomà


Si observamos la siguiente imagen nos daremos cuenta que está tomada en el mismo sitio donde se captó la de su madre, que ya hemos visto antes.. Observad que la cortina y la mesa son idénticas, por lo que supongo debieron realizarse en la misma fecha o con poca diferencia.

Hilarió Soler i Alomà
Hilarió Soler i Alomà
(Foto: Jordi Badia Soler)

Y seguro que os preguntaréis qué es lo que me ha inducido a publicar esta pequeña crónica sobre Soler. A veces las cosas van como van. Resulta que hace unas semanas el amigo Dominique Thimognier (heritageechecsfra.free.fr), me envió los recortes que veréis a continuación, con la siguiente nota: “Ok Joaquim, he visto la página sobre Carbó: Otro descubrimiento sobre los pioneros del ajedrez español. Yo estaba buscando partidas en antiguas revistas y he visto en el Chess Player’s Magazine de 1864, un artículo de Sigismund Hamel -un alemán que vivía en Inglaterra- sobre sus visitas en España. Con su artículo Hamel da dos partidas frente al barcelonista Hilarión Soler, que está citado en el artículo sobre Carbó y también en el artículo sobre Bosch de la Trinxeria. Acaso sea de interés para ti. Un abrazo. Dominique”.

A partir de este momento me entró curiosidad por saber algo más de Hilarió Soler, sobre quién ya comenté algunas cosas por encima en unos artículos anteriores, cuyos enlaces he anotado al principio de esta crónica. Sabía que la cuestión era muy complicada puesto que, aparentemente, no existía nada que pudiera favorecer mi sentimiento. Pero en la medida que iba investigando aparecían algunas cosas interesantes.

En el citado escrito que Sigismund Hamel fechó en Nottingham el 21 de diciembre de 1863, viene a decir que venció a Soler en sus dos encuentros. Lo que se desprende de él es que manifiesta que hay pocos aficionados y que se cultiva poco el juego y, en consecuencia, los jugadores no son de primer orden, excepto unos pocos, tanto en Madrid como en Barcelona, que se reúnen en casinos o restaurantes de copete, que disputó una sesentena de partidas -jactándose que a algunos de ellos tuvo que darles la ventaja de una pieza- y que únicamente media docena de jugadores le pusieron en dificultades. Que su presencia causó gran atención y que le trataron muy bien. Que envía esas dos partidas jugadas contra uno de los mejores jugadores de Barcelona, que espera bastarán para que se dé una idea de como está el ajedrez en España y que si lo desea puede enviar al editor alguna partida más para el ejemplar de Febrero. Ahí tenéis la nota…

Recorte de la revista Chess Player’s Magazine sobre el ajedrez en España
Recorte de la revista Chess Player’s Magazine
(Foto: Gentileza de Dominique Thimognier)

Y ahora podemos ver las dos partidas en cuestión donde Hamel vence a Hilarió Soler. Cuando ya tenía grabadas las partidas en el pgn, donde encontraréis mucha más información, recibo una nota del amigo vallesano Miquel Artigas i Isart, donde me adjunta una gran cantidad de información sobre las revistas editadas por el dúo Soler y Riu, en las que también constan dichas partidas, en la clásica y antigua anotación descriptiva, pero que hubiera facilitado mi trabajo de grabación.

Recorte de la revista Chess Player’s Magazine, partidas de ajedrez Hilarió Soler vs. S. Hamel
Recorte de la revista Chess Player’s Magazine
(Foto: Gentileza de Dominique Thimognier)

Y esta es la primera de las partidas contra Sigismund Hamel, pero ahora del propio libro de Riu y Soler.

Partida de ajedrez Hilarió Soler vs. S. Hamel
El Ajedrez - Pág. 199
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas)

En el pgn adjunto encontraréis un total de 57 posiciones entre problemas (46 del libro más uno añadido) y 10 partidas, una de ellas es la disputada entre Hamel y Anderssen en 1862. Todo ello del libro El Ajedrez, excepto un problema de Celso Fidel Golmayo Zúpide, supongo que compuesto en La Habana. Es posible que en dicha relación figuren nombres de compositores que nunca antes habían desfilado por nuestros ojos. Ahora podremos seguir estos problemas donde nos daremos cuenta de que, en algunos casos, existen duales, como tampoco podía faltar alguna incorrección, cosa lógica si tenemos en cuenta la época en que fueron compuestos.

Analicemos ahora una de las dos partidas jugadas por Hilarió Soler contra Sigismund Hamel donde, a pesar de la presumible categoría de uno y la endeblez del otro, no veo tampoco que este último hiciera honor a la categoría de que venía precedido, por lo menos si nos atenemos al curso de la partida. Hamel fue un comerciante alemán que había obtenido la ciudadanía estadounidense. En el año 1861 se estableció en Inglaterra, en Nottingham, donde vivió con su esposa y seis hijas!!!. Allí se convirtió, según ha quedado escrito, en uno de los jugadores más fuertes de la provincia. Había nacido en 1823 en Hamburgo, falleciendo en Ratcliffe on Trent el 17 de mayo de 1897. Se le conocen partidas contra Anderssen, Fraser, Blackburne, Steinitz, Mac Donnell, Neumannn…, perdiendo contra todos ellos. No obstante existe una excepción, su victoria sobre Anderssen, ocurrida en Breslau, en 1862. Un gambito de rey que, por su curiosidad, incluyo en el pgn. Precisamente Anderssen había nacido en Breslau -hoy Wroclaw, Polonia-, lo mismo que Siegbert Tarrasch. Este último nació el mismo año de esta partida entre Hamel y Soler.

Hamel, Sigismund (Alemania) - Soler Alomà, Hilarió (Altafulla-Tarragona [C34]
Barcelona - match amistoso - Barcelona, 1863







Veamos ahora una decena de los problemas de ajedrez que se fueron publicando. El primero de ellos es una especie de fantasía, ya que el blanco debe hacer mate en 8 jugadas con el peón de b2. Ved de encontrar la secuencia sin mirar el pgn, tanto en éste como en todos los demás. 
Romero, José (Córdoba)
B+ (Mate en 8 jugadas con el peón de b2)
Revista El Ajedrez-Problema nº 40, 1862

Mate en 8, de José Romero, 1862
Blancas dan mate en 8
(con el peón de b2)

Kling, M. (Londres)
B+ (Mate en 2 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 37 , 1862
(Extraído del London News)

Mate en 2, de M. Kling, 1862
Blancas dan mate en 2

Golmayo y Zúpide, Celso Fidel (Madrid)
B+ (Mate en 4 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 10, 1862

Mate en 4, de Celso Fidel Golmayo y Zúpide, 1862
Blancas dan mate en 4

Soler i Alomà, Hilarió (Altafulla-Tarragona)
B+ (Mate en 3 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 1, 1862

Mate en 3, de Hilarió Soler i Alomà, 1862
Blancas dan mate en 3

Condesa Volpini de Montefano (Roma)
B+ (Mate en 5 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 41, 1862
(Problema extraído de La Nouvelle Régence.
La condesa tenía 14 años de edad)

Mate en 5, de la Condesa Volpini de Montefano, 1862
Blancas dan mate en 5

Bosch de la Trinxeria, Carles (Prats de Molló)
B+ (Mate en 5 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 24, 1862
(Publicado en 1861 en La Nouvelle Régence)

Mate en 5, de Carles Bosch de la Trinxeria, 1862
Blancas dan mate en 5

Carbó i Batlle, Joan (Tarragona)
B+ (Mate en 3 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 3, 1862

Mate en 3, de Joan Carbó i Batlle, 1862
Blancas dan mate en 3

Fábregas i Domingo, Josep-Salvi (Tarragona)
B+ (Mate en 3 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 35, 1862

Mate en 3, de Josep-Salvi Fábregas i Domingo, 1862
Blancas dan mate en 3

Canedo, Ramón (Madrid)
B+ (Mate en 3 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 8, 1862

Mate en 3, de Ramón Canedo, 1862
Blancas dan mate en 3

Coll, Ramon (Valls-Tarragona)
B+ (Mate en 5 jugadas)
Revista El Ajedrez-Problema nº 18, 1862

Mate en 5, de Ramon Coll, 1862
Blancas dan mate en 5

Supongo que ya os habréis dado cuenta de que estos problemas no son de una gran calidad pero, como decía en algún momento, todo era empezar… y empezaron. Ahora que casi llegamos al final podremos ver otra interesante fotografía de Hilarió Soler i Alomà… ya viejecito.

Hilarió Soler i Alomà de mayor
Hilarió Soler i Alomà, ya de mayor
(Foto: Jordi Badia Soler)


Curiosidades


En la portada del nº 8 de El Ajedrez -octubre de 1862-, además de las referencias a los contenidos de la revista sobre Análisis de aperturas -Estudios teórico-prácticos, por el abate Durand de Lisieux-, Partidas de los más célebres jugadores contemporáneos -el Ajedrez en el Círculo de Barcelona-, y Problemas y Noticias varias, figuraba una gacetilla, comentada por el eminente Víctor Balaguer, cuyo titular decía esto:


Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera
(Fuente: Wikipedia)

“Noticia de un poema hebreo sobre el juego del Ajedrez”

“Vivía a mediados del siglo XII en Cataluña un sabio jugador, del cual, si bien no se sabe a punto fijo la patria, se cree con fundados motivos que era catalán, natural de Gerona. Llamábase Abraham ben Meir Aben Hezra y era llamado comúnmente el chacam, esto es, el sabio.”

“Quedan de él varias obras, y en la biblioteca del Escorial existen algunos manuscritos, entre ellos uno de astrología en catalán cuyo título es: Lo libre dels juhins de les esteles (El libro de los juicios de las estrellas). Consta que fue escrita esta obra por Abraham en 1198, siendo ya de muy avanzada edad.”

“Pero la más importante obra de Abraham Aben Hezra, fue un poema sobre el juego del Ajedrez que, al decir de Torres Amat, compuso con el fin de desterrar todo juego vicioso. Es un poema notable bajo muchos aspectos, y lo celebran los inteligentes por su concisión, estilo y artificio. En él traza a grandes rasgos la historia de este noble juego, pone a dos reyes de la antigüedad discutiendo sobre él, y da algunas reglas para jugarle con perfección. Fue traducido al latín por Tomás Hyde, y Castro lo copió en hebreo en su biblioteca, poniendo una traducción castellana en prosa y otra en verso acomodado al original hebreo. Comienza esta última con los siguientes versos:

Poema de Abraham Aben Hezra (1)
Poema de Abraham Aben Hezra (1)
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas i Isart)

“Tal es el principio del poema, y he aquí ahora el final del mismo, para que nuestros lectores acaben de formar su juicio:”

Poema de Abraham Aben Hezra (1)
Poema de Abraham Aben Hezra (2)
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas i Isart)

“Basta la copia de estos versos para poder dar a nuestros lectores una idea aproximada del curioso poema de Abraham Aben Hezra.”

VÍCTOR BALAGUER

Si deseáis seguir el rastro de este personaje lo podéis encontrar en este enlace: Abraham_ben_Meir_ibn_Ezra.

Antes de terminar debo manifestar diversas cosas:

  • Durante bastante tiempo he estado buscando la manera de poder conectar con Jordi Badia i Soler, descendiente de Hilarió y que él mismo se declara “Altafullenc”, y que es la persona que subió a internet las imágenes de sus antepasados. Mis pesquisas no dieron resultado, a pesar de que pude localizar algunos puntos donde se habla de él, pero mis limitaciones informáticas no me permitieron llegar al destino que deseaba. Sobre este aspecto debo pedir disculpas a Jordi Badia i Soler por haber tomado sus imágenes. El único objetivo era dar a conocer a todos los aficionados ajedrecistas españoles unas fotografías totalmente desconocidas de este pionero del ajedrez catalán que fue Hilarió Soler i Alomà.
    Jordi Badia i Soler
    Jordi Badia i Soler, descendiente de Hilarió Soler i Alomà
    (Foto: https://www.wattpad.com/user/Altafullenc)
  • También mi agradecimiento a Miguel Artigas i Isart que, como siempre, me ha llenado de información sobre el libro de Soler y Riu, pudiendo conocer aspectos del mismo que desconocía.
  • Y a Josep Alió i Borràs que, a pesar de sus limitaciones en la búsqueda de información derivada por sus actividades profesionales, también ha aportado información que me ha servido para incrementar esta crónica, a la vez que a entrar en nuevas líneas de investigación.

Y esto es todo. Ignoro cual será el recibimiento que daréis a este personaje, medio olvidado, que tanto hizo por el desarrollo del ajedrez y que, desde este momento, podemos ver su hasta ahora desconocida faz. Por mi parte, y utilizando unas palabras del buen amigo Javier Cordero, diré que creo que con esta crónica he intentado sacar de las tinieblas una pequeña porción de la historia del ajedrez español. O así me lo parece.

Joaquim Travesset
6 de febrero de 2017