ESCACS FASTUOSOS
- Al nostre escaquista i amic
Joan Bardera i Corominas -
Aquest joc embadocat dels escacs
on cadascú vol cercar l’aventura;
aquest embruix tot ell ple d’atzucacs,
d’una guerra vil, però neta i pura,
de xecs infernals i salts de cavall
que passen damunt d’alfils i de dames,
amb torres que corren amunt i avall,
corones de reis cobertes de flames
i exèrcits de blancs i negres peons
que no en saben res de lleis ni raons...
I avui som aquí, com altres vegades,
per lluitar de valent, deu contra deu,
quaranta cavalls cercant les civades,
i uns quants cavallers que, alçant més la veu,
guerregen de pressa vers la victòria.
Espases oscades. Rei contra rei;
el camp de batalla n’és ple d’escòria
i aquell més fort n’ha fet seva la llei.
Tots els ausbergs i cuirasses malmeses,
cent merlets i bastions esfondrats,
donzells i templers darrera les preses,
farcits de ferides i malparats.
I la soldadesca la boira escampa
quan veu ben a prop l’horrífic final.
Un cop de colzera encara algú estampa
en la gorgera d’un pobre mortal.
Mes, tot és ficció, sols recordança
de tot un passat històric d’escacs,
d’un vell lluitador que endreça la llança
i l’entafora sota un munt de sacs,
per no ferir més a tota bondat...
per no ferir més a cap més soldat...
Joaquim Travesset i Barba
28 de maig de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada