Un altre sobre escacs

UN ALTRE SOBRE ESCACS

Per Joaquim Travesset

L’abril de 1978 fou editat per l’Editorial Bruguera el llibre “L’Humor Català”, a cura del senyor Lluís

Solà i Dachs.

I en ell s’hi recull, entre d’altres coses, una referència a unes notes que, a l’any 1922, en Ricard Permanyer, eminent escriptor, feia sobre un gran poeta català, en Josep Maria de Sagarra, que s’havia donat a conèixer amb un èxit immediat i que era d’aquells homes escollits que fan moltes coses... i que totes les fan bé.

No conec cap poema d’en Sagarra que tingui com a referència els escacs, malgrat que va ser una persona prolífica en tota mena d’activitats –periodístiques, dramatùrgiques, poemístiques...- i que en la cultura catalana té un lloc preeminent i que considero un príncep de les  lletres d’aquest país.

Així, doncs, en Ricard Permanyer, li va dedicar un dels seus aiguaforts on donava compte de quin era el tarannà d’en Sagarra i de la seva personalitat, tan característica i peculiar i que, a part de la seva extensa obra, hi ha coses que mai no han estat publicades en el recull d’obres completes.

Deia així en Permanyer:

“” Amb cara d’unça de Carol.lus Quart

i aquella posa seva tan barroca,

mandrosament, gronxant-se com una oca,

i una flameta encesa dins l’esguard,

llença el barret, mormola un “Déu vos guard”

i, somrient, ja em ve a embullar la troca;

arriba just quan en Noguera enroca,

i el murri es posa sempre de sa part.

El meu Monarca, en veure’l, ja s’escama;

mor un cavall, empal·lideix la Dama,

i tomben dos alfils desvanescuts,

¡¡¡MATE!!!                   

En Sagarra, satisfet, respira,

em mira, es deixa caure a la cadira,

fa una ganyota, i diu: “Estem fotuts” “”

***