Del 10 al 15
de juliol s’ha jugat a l’Hotel Best Western de Salobreña (Granada) una nova
edició del Campionat d’Espanya d’Edats de la categoría sub12. L’expedició
catalana comptava amb 22 joves. La representació andreuenca estava formada
per Edgar Roca, Artur Taltavull i Jan Travesset. Feia molts anys que no teniem
tres representants !!
Artur Taltavull: amb un elo fide de 1668 sortia amb
el ranking 23 de 165 jugadors. Per tant, tenia al davant una missió difícil i
més si tenim en compte que s’estrenava en un campionat d’Espanya. Això sí, la
il.lusió i motivació compensaven amb escreix aquesta manca d’experiència. Va
començà molt bé el torneig amb 3 de 4 i fent una partida espectacular “amb el
seu drac” en la ronda 3 que adjuntem doncs paga la pena veure com juguen
aquests joves quan tenen un bon dia. La segona part del torneig no va set tant
bona fent dos punts de cinc possibles. En aquesta part, va perdre dues partides
ja d’obertura on podriem dir, com a mínim en una d’elles, que no va arribar a
jugar la partida. Una pena. Cal aprendre
la lliçó per futurs campionats doncs la preparació teòrica és important ja en
aquestes edats.
Finalment va
acabar amb 5 punts de 9 possibles
quedant el 60è. classificat. Una posició molt digna tenint en compte que
s’estrenava en un campionat d’Espanya i en aquestes edats l’Elo encara no és
massa real doncs tenim joves de determinades comunitats autònomes amb un elo
baix i amb un molt bon nivel competitiu.
Edgar Roca: amb un elo fide de 1631 partia amb el ranking 29. A
diferència de l’Artur, l’Edgar era la tercera vegada que venia a Salobreña i
l’experiència és un grau en aquest tipus de competicions. També va començar amb
3 de 4 situant-se en els llocs
capdavanters però en la ronda 2 i 3 va cedir dues taules en posicions molt
favorables (deixant-se una peça en ronda 2 i no menjant un peó central que
s’havia deixat la rival catalana Ainhoa Casares en la ronda 3 tot això a
l’inici de la partida i sense aclaparaments de rellotge). La veritat és que aquestes dues “anècdotes”
em tenien força preocupat doncs no és gaire normal en un jugador tan fiable i
amb una bona capacitat de concentració com té l’Edgar. La segona part del
torneig va ser força bona amb 3,5 de 5 punts possibles. Llàstima de la ronda 6
on va tenir la única derrota davant el fort jugador canari Raúl Pérez Guerra en
una partida on Edgar va jugar a un bon nivell i només un error en els
aclaparaments de rellotge (es deixa torre) el van impedir puntuar. Les tres
rondes finals va lluitar de valent i
aquest cop amb el factor sort de cara va aconseguir els tres punts .
Gran final que amb 6,5 de 9 el
situava en una molt meritòria 11a. posició empatat a punts amb el
millor català l’Arnau Castillo.
Jan Travesset: amb un elo fide de 1792 sortia amb el ranking 10. A l’igual
que Edgar era la seva tercera edició. El fet de ser un dels primers del ranking
és una pressió afegida però el Jan porta força bé aquesta situació i li agraden
aquest tipus de reptes. Va començar molt
bé el campionat amb 4 de 5 i sempre entre els 10 primers classificats. Una pena
la ronda 4 on fa una partida quasi perfecte davant el jugador balear Joan Moll i quan està guanyat, això sí amb molt poc
rellotge, cedeix unes taules al pensar
que el rival té xec perpetuu i tenia escapatoria. Les properes tres rondes va
fer 2 punts deixant escapar una partida (la vuitena) amb un final guanyador.
Una vegada més, el rellotge li va jugar en contra. Arribà a la darrera ronda
amb 6 de 8 (amb quatre victòries i quatre taules). Molt bona puntuació. Les
opcions de podi eren complicades però , matemàticament, possibles. Calia
guanyar la seva partida i esperar moltes taules en els rivals que tenien la
mateixa puntuació doncs el desempat no li era favorable.
El sorteig va
fer que jugués la darrera amb el ranking 1 Álex Garrido Outón (2074).
Evidentment, no era el millor rival posible però amb blanques tot era factible.
Jan va quedar inferior a l’obertura al barrejar idees de diferents línies però
al mig joc aconsegueix igualar. En aquest moment, decideix entregar una
qualitat que el condueix a la derrota.
Una pena doncs encara quedava molta lluita en una partida que va acabar
precipitadament. Finalment, va acabar amb 6
de 9 en la 19a posició.
Cal felicitar
als tres joves per l’actitut i lluita davant el tauler. A més,
dilluns-dimecres-divendres en sessions dobles (matinal i tarda) . Penso,
sincerament, que tenim molt marge de millora doncs tenim talent. Cal seguir
treballant força ( incorporant alguna obertura més al seu repertori i sabent
gestionar millor el rellotge) i , de segur , que vindran millors resultats.
Per acabar,
volem donar les gràcies a tota l’expedició (monitors, pares i joves) pel bon
ambient durant tot el campionat.
Equip de
monitors