dimecres, 28 d’abril de 2021

Ens ha deixat l’amic i company Jaume Anguera

En Jaume va ser un jugador que, de ben jovenet ja destacava. Va quedar Campió Infantil de Barcelona. A la dècada dels seixanta va assolir els seus millors èxits com a jugador sènior amb el Club d’Escacs Barcelona al quedar en quatre ocasions 3r al Campionat d’Espanya Absolut. Va ser en aquests anys, quan va assolir el títol de Mestre Nacional.

Jo el vaig conèixer als inicis dels anys vuitanta, doncs l’any 1981 va fitxar pel Casal Catòlic de Sant Andreu. En aquella època s’organitzava l’Obert de Sant Andreu i ell era un dels fidels. Eren anys on encara no existia l’elo i la força dels jugadors anava per categories. Tenir un MN al nostre club era un luxe tenint en compte que només teníem tres Preferents i, per tant, els joves i no tant joves seguíem de ben aprop les seves partides.

Seguia mantenint un nivell molt alt i era un dels jugador més forts de Catalunya. Amb ell liderant l’equip vam assolir l’ascens a la màxima categoria dels escacs catalans l’any 1984 al guanyar per la mínima, en un matx d’infart, a La Gran Penya de Vilanova, després d’ajornar les partides de Josep Miralles i Jaume Anguera en posicions inferiors i poder arrancar dues taules.

Com us podeu imaginar, aquell va ser un dia gloriós per a tot el club i, en especial, per als joves que potser ho vivíem amb més intensitat.

Després, ja en una edat més veterana, va ser un jugador habitual de la selecció catalana en els Europeus de Dresden. N’estava molt orgullós de formar-hi part.

El Sant Andreu també es va consolidar a la Divisió d’Honor i, ell, va ser una peça clau d’aquest projecte esportiu.

El 2018 va quedar subcampió d’Espanya de veterans +65 anys. El juny de 2019 se li va fer un petit homenatge en el tradicional sopar de Fi de temporada.

En Jaume era un enamorat dels escacs. Hi gaudia, mai se’l veia patir davant d’un tauler. Quan li preguntaves per la posició, sempre alçava les mans cap amunt simulant joc de malabars i esperant que no se li caigués cap pilota a terra.

En una època on encara no existien els programes informàtics d’escacs, li agradava molt comentar les partides i, en especial, els finals. Difícilment, arribaven un diumenge a dinar abans de les 15h a casa. Era un jugador de club, d’aquells que no marxen fins que s’acabava la darrera partida.

La seva darrera partida, va ser el 7 de març de 2020 davant el Tres Peons a Gràcia. Teníem un matx molt important on ens jugàvem mantenir la categoria a Divisió d’Honor. El seu rival va ser el MC Jordi Comelles i va assolir unes molt bones taules amb negres. Tot i l’edat, mantenia viu el seu esperit competitiu i la il·lusió per jugar.

Les seves passions van ser viatjar i els escacs i quan podia aglutinar-ho tot en un, era l’home més feliç del Món.

Jaume, gràcies per tots aquest anys!

Descansa en pau.

Daniel Travesset Ribera

President C.C. Sant Andreu

 

També ens ha fet arribar part de la biografia del Jaume Anguera el Joaquim Travesset:


JAUME ANGUERA MAESTRO

-Mestre Nacional d’Escacs–


Ara mateix acabem de rebre la trista notícia que el nostre company Jaume Anguera Maestro ha mort.

Coneixia Anguera des que vam jugar el campionat infantil de Barcelona de l’any 1956 on va quedar campió. Des d’aleshores sempre vam tenir una certa connexió i, ara fa quaranta anys, que va voler jugar al nostre club, el C.C. Sant Andreu, on continuava.


Jaume Anguera, el vencedor del torneig del Barcelona-1956


Jaume Anguera Maestro va néixer el 24 de juliol de 1940 a Barcelona. Als cinc anys va aprendre a moure les peces, veient com ho feien el seu pare i el seu germà en els seus partits a casa. Va ser el 1946 quan el seu pare, que llavors era vicepresident de la secció d'escacs de "La Artesana", el va inscriure com a soci, perquè pogués participar en el campionat social d'aquesta entitat. Tenia sis anys. Era l'any 1947 i, com a curiositat, diré que en l'última ronda li va faltar enfrontar-se al seu germà gran la classificació del qual ja estava decidida. El consell del seu pare  era: "Sortís i guanyi. si pots."


La primera imatge –que veurem a continuació– es remunta a l'any 1949, en què va participar en el Campionat infantil del Club Escacs Barcelona, club al qual havia entrat un any abans. El seu oponent, Sales, jugava amb les peces blanques. Anguera va obtenir una bona qualificació, ja que es va classificar per a la fase final, on va quedar 5è/ 6è. El torneig va admetre jugadors de fins a 14 anys. Llavors només tenia vuit anys i, segons el que ell deia, ja estava intoxicat pels escacs.


1949 –Campionat Infantil de Barcelona: Partida Sales-Anguera

Precisament, amb totes les meves notes guardades de tants anys i d’altres que ell mateix m’havia facilitat, estava confeccionant una mica d’història d’aquest gran jugador dels escacs catalans. Una història que espero pugui veure el llum dintre de poc.


Però ara, només comentaré una mica per sobre quins foren els seus resultats escaquístics més importants:


·    4 vegades tercer al Campionat individual d’Espanya absolut: Granada, Cádiz, Palma Mallorca i Gijón
·        2 vegades campió d’Espanya per equips amb el Barcelona
·        2 vegades campió en el difícil social del Barcelona
·        Vencedor del tancat de Berga-1960
·        3 vegades vencedor del Torneig Obert de Sant Andreu


Anguera, Temiño, Beltrán, Gil, Ponce, Pomar i Albareda

Equip del Barcelona:
Cherta, Anguera, Gil, Beltrán, Albareda y Ribera

  •      Vencedor del màster de veterans de Catalunya-2003
  •      3er. al campionat d’Europa de Seleccions a Dresden, amb Catalunya-2005
  •      Diverses vegades component de la selecció catalana per equips
  •      També component de la selecció espanyola
  •      Sots-campió d’Espanya de veterans-2018

Jaume Anguera – sots campió d’Espanya de veterans

I multitud de bones actuacions a tots els campionats que va participar. Una fotografia amb la selecció catalana a Dresden…

Orestes, Montell, Bautista, Ridameya, Anguera i Buxadé

En el decurs de la seva vida va defensar el colors del Barcelona, Ruy López Paluzíe, Unió Gracienca d’Escacs, Barcinona, quedant en la majoria d’ells campió de Catalunya per equips. També va estar jugant un cert temps en el Maspalomas, de Gran Canaria.

En una foto antiga amb el Sant Andreu. Al seu davant el seu fill


Jaume Anguera Maestro Vencedor

del XIV Obert de Sant Andreu


Amb aquest petit recordatori he volgut reviscolar alguns passatges de la seva vida dintre dels escacs, al mateix temps que trametre una abraçada a la seva esposa i a tots els seus familiars, a.c.s.

Joaquim Travesset



Des del Club d'Escacs Sant Andreu volem agrair a totes les persones i clubs les mostres de condol rebudes. Una gran mostra de l'estima que el món escaquístic li tenia al Jaume.


dimarts, 27 d’abril de 2021

José Juncosa Molins (II), algunas cosas más sobre su apertura zaragozana

El 27 de septiembre de 2012 escribía en este otro artículo sobre José Juncosa Molins, algunas cosas sobre este carismático personaje. No es que en la actualidad haya encontrado mucha más información sobre él, pero sí alguna que estoy seguro merecerá que dedique unes cuantas líneas para su conocimiento.

El ajedrecista osé Juncosa Molins
José Juncosa Molins
(Zaragoza: 20/3/1887 – 10/6/1972)

(Foto: Archivo)

Todo ello nace de una petición que Ricard Guinart Cavallé hizo a José Juncosa sobre la posibilidad de que éste le facilitara unos datos biográficos, que sirvieran de prólogo para unos previsibles artículos sobre la Apertura Zaragozana, que pensaba publicar en El Mundo Deportivo. Guinart, en la edición del 23 de agosto de 1946, publica la respuesta que recibió de Juncosa, que es la que transcribo:

“Distinguido amigo:

Me pide usted una biografía, para poder encabezar la serie de artículos que proyecta insertar, en la mejor Sección Ajedrecística que se publica en España, sobre mi “Apertura Zaragozana”, o sea la teórica que sustituyó a la antigua, aquí habitual en anteriores épocas, y no sé qué títulos podré presentarles a mis caros lectores.

Eugenios Michel Antoniadis
Eugenios Michel Antoniadis
1/3/1870 – 10/2/1944

(Fuente: Wikimedia)

A raíz de mi match con el que fue campeón griego E. Antoniadis (París 1917) -Antoniadis era un fuerte jugador, capaz de vencer a primeras figuras. En el pgn encontraréis dos de sus victorias, frente a Marshall y Villeneuve Esclapon-, me pidió el director de la revista profesional “La Stratégie” algunas partidas mías, y no le pude ofrecer más que unas cuantas perdidas y tal vez alguna empatada, puesto que nada me satisfacía de la mayoría de mis escasos triunfos; posteriormente, retirado ya del tablero, la Gaceta Deportiva (Barcelona 1928) -exactamente el 3 de noviembre de 1928- solicitó lo mismo que usted me pide hoy; lo único que consideré aceptable para la afición era una partida cronometrada que tras dura lucha perdiera con el Dr. Alekhine, y eso les di. (*)

Hablarles de mis encuentros (1921) con el entonces campeón de Galicia, Dr. M. Subirá y del Río, de otro match que perdí con D. Celso Golmayo de la Torriente, de los que para el máximo título del primer Círculo Ajedrecístico fundado en nuestra querida patria “Grupo Ajedrecista de Zaragoza” -sobre esto hablaré más adelante-, hubiera de jugar (1922 y 1923) con el Dr. R. Rey Ardid y de aquel que sostuve con el notable teórico Sr. Joaquín Gasque (1924), cuando éste me arrebató el Campeonato de Zaragoza, son cosas tan lejanas cual si les nombrase de mi victoria en el Torneo Nacional convocado en 1920, por el único club de ajedrez existente a la sazón en España, o de mi clasificación tras los Golmayo en los de Zaragoza 1919 (donde obtuve el título de Campeón de Aragón) –que por primera vez se otorgaba, de que se tenga memoria-, Madrid-1921, Nacional y de Maestros; Murcia-1927, y no recuerdo si algún otro más; del organizado con carácter de internacional (1926) a la memoria y en el aniversario de quien fue Jefe del Tercio, coronel de Valenzuela (q.e.p.d.) y de los que para establecer la teoría de nuestra Salida local celebraba anualmente el, por desgracia, desaparecido “Grupo Ajedrecista Zaragozano”, tampoco debe decir nada, pues todos ellos datan de esas lejanas fechas (1920 al 1923).

En consecuencia, me pone usted en un brete, más que regular, cuando me escribió su grata con dicha petición.

No es difícil atestiguar mi absoluta carencia de méritos suficientes para dirigirme a vosotros; sólo confío, por lo tanto, en vuestra benevolencia para conmigo, al igual que antes la tuvieron multitud de discípulos que, aquí y en el extranjero, hube de encauzar, a base indefectiblemente del pedagógico “Manual de Ajedrez” del inolvidable Paluzíe y Lucena, que tantísimos maestros formó.

Al sincerarme de haber escogido tan larga presentación, de todos los aficionados quedo muy atto. s.s. y amigo.

José Juncosa y Molins”

El ajedrecista José Juncosa Molins
José Juncosa Molins
(Fuente: Gaceta Deportiva)

(*) Este es el contenido al que hace referencia José Juncosa y Molins:

“Recibí su grata última en la que me solicitan mi autobiografía para la meritísima página ajedrecística de GACETA DEPORTIVA y, aunque la considero sin interés y valor alguno, no quiero dejarles sin ella, si bien quedan en las más absoluta libertad para insertarla o no, pues comprendo sinceramente que fuera mejor no publicarla.

Retirado forzoso de la práctica del noble arte, hasta el punto de que renuncié al Campeonato de Aragón (título que he sido el único en ostentar hasta hoy día) por no dificultar el progreso del ajedrez en esta región de España voy, sin embargo, a trazar unas líneas sobre mi pasado, por pura condescendencia y con el poco humor que proporciona el año casi que mi crónica enfermedad me tiene retenido en el hogar.

Mi afición fue de preferencia para la partida si bien hice, en mis primeros tiempos de aficionado, algún ensayo sobre el problema: no sólo resolviendo, sino componiendo sobre media docena que carecen de todo mérito, dado que ignoraba las más elementales reglas de la construcción de ellos. Así, siendo mi fuerte, si de tal se quiere calificar mi mediocridad, la contienda ante el tablero ajedrezado fueron las aperturas, etc., las que tan sólo estudié en ajedrez.

Los conocimientos adquiridos en el “Manual de Ajedrez” (Paluzíe y Lucena) principalmente y algún otro buen tratado extranjero, me permitieron dedicarme ventajosamente a la enseñanza de nuestro arte, habiendo tenido la satisfacción de sacar en España y fuera, excelentes discípulos, que me superaron con creces.

Fachada del Café de la Régence
Fachada del Café de la Régence
(Fuente: https://lecafedelaregence.blogspot.com/)

Un día, habiendo concertado un match con el campeón griego Antoniadis, disputamos en la sala de ajedrez del “Café de la Régence”, de París, sobre si la defensa Caro-Kahn era mejor o por qué la francesa; yo sostenía que era preferible la primera y, falto ya de argumentos en pro de ella, porfié: pues para probarle a usted mi convencimiento, en la primera partida de nuestro encuentro (que fue único, debido a las condiciones que lo concertáramos) le jugaré P3AD en mi movimiento inicial, piezas mías. La suerte me deparó en las primeras y un par de años después nacía mi Apertura Zaragozana.

Sobre el valor de dicha partida nadie dudó y hasta mereció elogios de los mayores teóricos contemporáneos repetidas veces, puesto que procura una posición muy sólida; la he ensayado con frecuencia contra fortísimos contrincantes y quiero decir, con satisfacción, que puedo vanagloriarme del resultado de las duras pruebas a que se sometió hasta hoy. Un interesante juego iniciado con ella es el que sigue, el cual está avalado con interesantes comentarios del actual campeón mundial, que fue el adversario que enfrentaba entonces, en Zaragoza, a 27 de diciembre de 1922…”

Y ahora seguía la partida, que podéis ver en el pgn adjunto, con diversos comentarios sobre la misma. Juncosa añade uno después de la jugada 4 del negro, diciendo que: “El hoy campeón del mundo conocía ya a la sazón la Salida Zaragozana y había solicitado concursar en el torneo que a base de la misma se celebró el mismo año 1922 en Mannheim. A él fuimos invitados a jugarlo los maestros Mieses, Leonhardt, doctor Tarrasch, que triunfó en él, y yo, que no pude asistir al mismo, con gran sentimiento de mi parte”.

Adjunto la partida que apareció en La Stratégie, páginas 39 a 41, de febrero de 1923, pero antes veremos la noticia que apareció en la misma revista en la página 165, de julio de 1922, donde se anunciaba que próximamente publicarían una de las partidas. Pero parece ser que la partida fue la jugada entre Juncosa y Alekhine, con comentarios del propio Alekhine.

La Stratégie, julio de 1922, recorte de la página 165
La Stratégie, recorte de la página 165
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas)

Recorte de Deutsche Schachzeitung, 1922
El 3er. premio de 4.000 marcos, de Mieses,
en una nota de Deutsche Schachzeitung

La Stratégie, 1922, recorte de la página 39
La Stratégie, recorte de la página 39
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas)

La Stratégie, 1922, recorte de la página 40
La Stratégie, recorte de la página 40
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas)

La Stratégie, 1922, recorte de la página 41
La Stratégie, recorte de la página 41
(Foto: Gentileza de Miquel Artigas)

Más adelante, Juncosa seguía sus comentarios a la partida, en la que él empleó 2h35’ por 2h16’ el campeón.

“…Y una vez mostrado lo que mayor satisfacción me produjo, al ver que había logrado mi propósito de que mi tierra se oyese en ajedrez a los cuatro vientos y en la forma, para mi halagüeña, de que la Zaragozana fuese acreedora a juicios que como el de aquel gran teórico que se llamó Alapín tanto me satisficieran, puesto que confesaba que entre todas las aperturas modernas era la mía aquella que más le gustaba, voy a terminar brevemente mi artículo…

Ahora continuaba Juncosa haciendo una glosa de sus participaciones en diversos torneos. Uno de ellos es el que ya conocemos de Murcia-1927.

José Juncosa Molins”

Mannheim, la importante calle Breite en 1922
Mannheim, la importante calle Breite en 1922

Veamos ahora unas notas sobre el Club de Ajedrez de Mannheim

Emblema del Club de Ajedrez de Mannheim
Emblema del Club de Ajedrez de Mannheim
(Fuente: https://www.schachklub-lindenhof-1865.de)

Aquí hablan del torneo en cuestión…

Notas sobre el Torneo de Mannheim-1922
Notas sobre el Torneo de Mannheim-1922
(Fuente: https://www.schachklub-lindenhof-1865.de)

Pero mejor leerlo en castellano…

Notas sobre el Torneo de Mannheim-1922
Notas sobre el Torneo de Mannheim-1922
(Fuente: https://www.schachklub-lindenhof-1865.de)

Y en la base de datos sobre las partidas que disponen, no veo ninguna que empiece con 1. c3, como podemos ver en la lista siguiente:

Base de datos de partidas del Club de Ajedrez de Mannheim
Base de datos de partidas
(Fuente: https://www.shredderchess.com)

Así, pues, ya tenemos una información que se desconocía, y el torneo de únicamente tres jugadores no fue algo previsto, sino más bien una excepción que, por los datos de las partidas que se conocen, es posible que Juncosa tuviera asignado el nº 2 del sorteo inicial. Por los menos es lo que yo creo. Y, de esta forma, he compuesto el cuadro clasificatorio que veremos ahora…

Ls ajedrecistas Leonhardt, Tarrasch y Mieses
Leonhardt, Tarrasch y Mieses
(Fuente: Wikipedia)

Esta fue la clasificación por orden del sorteo inicial:

Clasificación por orden del sorteo inicial del Torneo de Mannheim-1922
Clasificación por orden del sorteo inicial

Y este el listado de emparejamientos:

Listado de los emparejamientos del Torneo de Mannheim-1922
Listado de los emparejamientos

Pero esto no es todo. A raíz del primer artículo tuve la sorpresa de localizar un problema de mate en dos jugadas al leer con atención las notas de Juncosa.

Problema de ajedrez de José Juncosa
La noticia del problema

Y es que un aficionado alemán, Robert von Heynen, socio del club, compuso este problema como homenaje al certamen y al Grupo Ajedrecista de Zaragoza. Observad que tuvo la gentileza de que la clave fuera igual a la primera jugada de la Apertura Zaragozana: 1. c3. No pude entonces incluirlo en el artículo y la única forma que tuve fue la de anotar su existencia en el apartado de comentarios. Ahora lo podemos ver:

Posición FEN: 1nr4k/8/pBp3P1/P4N2/2B5/pr2R3/KbP1pP2/n1R1q3 w Posición descriptiva: Blancas: Ka2,Nf5,Bb6,c4,Rc1,e3,Pa5,c2,f2,g6 Negras: Kh8,Qe1,Na1,b8,Bb2,Rb3,c8,Pa3,a6,c6,e2

Robert von Heynen (Ludwigshafen am Rhein-Alemania) – 1922
B+ (Mate en 2 jugadas)


Mate en 2

1.c3 Axc3
[1...Te8 2.Txe8# (2.Th3# ) ; 1...Txc3 2.Ad4# ; 1...Dxc3 2.Th1#]
2.Th3#

Otra de las sorpresas ha sido que, mientras buscaba las dos partidas que faltan, me he topado con dos problemas de mate en tres jugadas –añadidos al pgn-, compuestos por José Juncosa, que figuran en el nº 10 de la revista Ajedrez y que posiblemente no están contemplados en las bases que se conocen.

Estos son los dos problemas de mate en 3 de José Juncosa Molins:

Mate en 3 de José Juncosa Molins
Mate en 3
José Juncosa Molins

Mate en 3 de José Juncosa Molins
Mate en 3
José Juncosa Molins

En este enlace de chessgames he encontrado las cuatro partidas que figuran también en el artículo del buen amigo Javier Cordero, donde trata sobre Juncosa, la Apertura Zaragozana y el Torneo de Mannheim de 1922. Por más que lo he intentado no me ha sido posible hallar las dos partidas que faltan, pero sí una a medias.

En el nº 6 de la revista Ajedrez, Valencia, mayo de 1930, figura en la página 100 la partida Mieses-Leonhardt, con interesantes comentarios, tanto sobre la bondad de la apertura como de la partida, mientras que en el nº 7, constan las primeras jugadas de la Leonhardt-Mieses con diversos comentarios. Y en la penúltima línea del nº 10 de la revista Ajedrez, página 196, existen unas cuantas jugadas de la partida jugada en Mannheim, entre Leonhardt y Tarrasch.

Parece ser que el prolífico colega A. J. Gillam, del que recibí hace tiempo su libro sobre la Olimpíada de Hamburgo 1930, tampoco tendría mucho que añadir al tema que nos ocupa sobre Mannheim-1922, puesto que en su libro de los torneos del año 1922, como podemos ver en el siguiente recuadro, que he enmarcado en azul, queda patente que únicamente pudo incorporar en su libro a cuatro de las seis partidas.

Torneos de 1922
Torneos de 1922
(Fuente: https://www.chessdirect.co.uk/)

Por otro lado, en su libro Mi Apertura Zaragozana, únicamente se hace mención, con un pequeño comentario, a dos de las partidas del torneo de Mannheim-1922. El que sigue, que podemos ver en el párrafo final del siguiente recorte, corresponde a la jugada entre Tarrasch y Mieses; está completa en el pgn

Partida de ajedrez Tarrasch - Mieses, Mannheim 1922
Recorte de la página 11 de Mi Apertura Zaragozana
(Foto: Gentileza Miquel Artigas)

… y esta otra correspondiente a la Mieses-Leonhardt, que también tenemos completa en el pgn.

Partida de ajedrez Mieses - Leonhardt, Mannheim 1922
Recorte de la página 14 de Mi Apertura Zaragozana
(Foto: Gentileza Miquel Artigas)

Resulta incluso un tanto extraño que Juncosa no reflejara más en su libro sobre la realización de dicho torneo de Mannheim-1922, incluyendo en el mismo, aunque fuera de forma parcial, cómo fueron cada una de las seis partidas que se disputaron.

La página que sigue, la 16 del libro, es la última. Vale la pena leer el último párrafo de la misma…

Página 16 del libro Mi Apertura Zaragozana
Página 16 de Mi Apertura Zaragozana
(Foto: Gentileza Miquel Artigas)

En una publicación en la citada Gaceta Ilustrada, Juncosa habla de una partida perdida contra el vencedor de un torneo organizado por el diario Excelsior, de Bilbao, Mario Martínez. Aunque Juncosa utilizó su apertura favorita 1.c3, el desarrollo de la misma empezó a flaquear a partir de la jugada 19. La podéis ver en el pgn.

Torneo Diario Excelsior-1928
Torneo Diario Excelsior-1928
(Foto: Archivo)

Curiosidades

El Círculo Ajedrecista de Zaragoza fue constituido el 11 de febrero de 1920 y se convirtió en el primer Círculo legalmente fundado en España, según se desprende del interesante artículo publicado por José Juncosa Molins (AXEDRES) en Gaceta Deportiva del 14 de noviembre de 1928, del que únicamente extraeré los párrafos referidos a esta cuestión. Decía esto…

“Convocado por el Círculo de Zaragoza de dicha inmortal ciudad, y para el mes de octubre de 1919, un torneo nacional de ajedrez, que era el primero que con premios remuneradores se organizaba en nuestra querida patria y, conjuntamente, el campeonato de Aragón, tuvo lugar una reunión (día 15), en la que se acordó laborar en pro de un club zaragozano y una federación nacional; el campeón de España encabezó las firmas de adhesión al proyecto. (Ver este artículo).

Terminado el mencionado torneo, que acabó con brillante victoria de Manuel Golmayo, seguido de Juncosa, que fue quien se proclamó campeón aragonés, se laboró intensamente a favor del círculo, que a comienzos del siguiente año se fundó bajo la presidencia del mayor Rodríguez Lasala; simultáneamente se hacía un trabajo de propaganda desde la columna ajedrecística de un diario de la localidad (El Noticiero). Y de 150 socios fundadores se alcanzó un número que cifraba a los 200…”

Esta fue la primera directiva del nuevo club:

Jacinto Rodríguez Lasala, presidente efectivo
Zoel García Galdeano, presidente honorario
José Portolés, vicepresidente
Narciso Salillas, secretario
Eusebio Sardaña Gallardo, tesorero
Santiago MínguezAurelio Alonso y José Blasco, como vocales

Es posible que todo lo antedicho signifique poco de lo mucho que hizo José Juncosa Molins. No obstante, pienso que estas pequeñas cosas ayudan un poco más a conocer a nuestro personaje que, estoy convencido, vivió intensamente para divulgar el conocimiento de “SU” Apertura Zaragozana. Por mi parte, lamento que el tiempo empleado en todo ello no haya alcanzado mejores resultados.

Una vez más debo agradecer el interés de Miquel Artigas en la consecución de información sobre este tema.

Joaquim Travesset
27 de abril de 2021

divendres, 9 d’abril de 2021

Campionats de Catalunya d'Edats 2021

Del 27 de març a l'1 d'abril s'ha celebrat el Campionat de Catalunya d'Edats a l'hotel Salou Park Resort. Enguany, degut a la pandèmia, no s'havien pogut celebrar les fases prèvies del barcelonés i, per tant, l'accés a la Final era lliure per tothom.

La nostra expedició estava formada per nou joves, una mica més nombrosa que la de l'edició anterior, celebrada al setembre, on només vam poder anar amb sis joves.

La participació ha estat molt superior a l'anterior edició amb uns 400 participants amb un nivell mig molt més elevat. El torneig era sistema suís a 9 rondes amb una tarda de descans.

Sub14

Mateu González: s'estrenava en aquest campionat. No era una fita fàcil per ell. El seu objectiu era millorar i fer de l'estada una aprenentatge per seguir progressant.

Partia amb el ranking 77 d'un total de 81 jugadors. Ha fet 3 punts situant-se en la 71è lloc. Podem considerar una classificació força acceptable tenint en compte el poc temps que fa que està al nostre club. Això sí, sap que per millorar li cal més dedicació. Cal destacar la valentia en participar en aquest torneig tot i sabent que cap ronda seria fàcil per ell. Ha sabut gestionar molt bé la frustració i cal felicitar-lo.

Antoni Navajas: partia amb el ranking 41. Ha fet 4,5 situant-se en el 39è lloc però incrementant el seu elo fide en 46 punts. Sabem que l'elo en aquestes edats no és important i més amb la k40 però ens ajuda a valorar la força dels rivals. L'inici del torneig no va ser fàcil. Jugava amb el ranking 1 Domene (Salauris). Tot i perdre, es va recuperar bé en les dos següents rondes i sempre va estar de la meitat cap adalt del torneig. Va fer unes meritòries taules amb Muntal (Cerdanyola), un dels millors jugadors de la categoria. Llàstima de la derrota en la darrera ronda. Tot i així, penso, que si es posa reptes més alts els podrà assolir.

Ferran Chiva: sense cap mena de dubte una de les revelacions de l'expedició andreuenca. Partia amb el ranking 27. Ha fet 5.5 punts situant-se en 17è lloc. Puja el seu elo fide en 92 punts. Qui coneixem els escacs base del nostre club, sabem que Ferran viu els escacs com pocs. És un apassionat i li dedica tot el temps que pot doncs també té altres aficions. Prepara molt bé les partides i és molt autosuficient cosa que diu molt per un jove de la seva edat. Ha jugat amb rivals molt durs. De fet, 8 de les 9 partides han estat amb rivals que estaven entre els 24 primers del ranking. Ha obtingut victòries de molt de prestigi i només, la derrota en la darrera partida, la privat d'estar en el Top6. L'animem a seguir treballant doncs els monitors no tenim cap dubte que, en breu, estarà entre els millors de la categoria.

Sub16

Mateu Farré: molts direu, qui és aquest xicot? Deixeu-me que us expliqui.

Deu dies abans de començar la Final rebo una trucada del seu pare interessant-se per les classes del club. Vam quedar aquell dissabte per veure el nivell i poder encabir-lo en un dels grups. El pare em va explicar que havia vingut al Casal recomenat per Jordi Guapo. Els socis més antics recordareu perfectament el germans Montse i Jordi. De fet, fa més de 30 anys que no ens hem vist però me'n alegro que guardi un bon record dels anys que van passar al club. Llàstima que en aquella època els escacs base no els teníem tant ben coordinats com ho tenim ara. De fet, la Montse va ser Campiona de Catalunya Infantil. Doncs bé, en Miquel (pare de Mateu) em comenta que durant el confinament li ha ensenyat a moure les peces i que, de manera autodidacte, en Mateu va començar a devorar vídeos per youtube. Doncs bé, la partida del "dissabte" em va sorprendre. Mai m'havia trobat res similar en un jugador que portava, només, nou mesos jugant i aïllat a casa. Després de comentar-li el funcionament de la secció al pare, vaig deixar-li caure que en 10 dies començava la Final d'Edats i que jo el veia jugant i fent puntents. Després de valorar-ho a nivell familiar van decidir venir a Salou i ens vam posar en marxa per treure la fitxa federativa i la inscripció al campionat. Així, doncs, només dues classes al club i cap a Salou! 😀

Mateu partia amb el ranking 60 de 64. Contra tot pronòstic i, fins i tot, superant les meves expectatives ha fet 4.5 punts, el 50%, assolint el 37è lloc. La primera partida el va enfrontà a Asier Casares, un jugador amb moltíssima experiència. Doncs bé, tres jugades abans de perdre, tenia un final de taules. Un error per manca d'experiència el va fer abandonar. Poc li hem pogut ensenyar amb dues classes però estic convençut que tenim un molt bon element al club. Amb la dedicació actual i les classes grupals el seu progrés està garantit. Poc a poc i bona lletra! Benvingut al club i felicitats per la gran estrena.  

Josep Navajas: partia amb el ranking 14. Ha fet 6.5 quedant en un molt meritori 7è lloc.

Ha obtingut un increment de elo fide de +51. Sempre ha estat jugant per la part de dalt però els seus 3.5 punts en les darreres quatre partides li han permès l'accés a medalla.

Llàstima de la derrota en la ronda 5 amb Roger Bernadó (ranking 1). Una partida on sempre va estar amb lleugera avantatge i només un error en el final va fer-li inclinar el rei. Enhorabona pel campionat!

Jan Travesset: partia amb el ranking 2. Ha fet 6.5 quedant en el 5è lloc. Decrement de 33 punts elo fide. Després de guanyar la primera ronda, s'enfrontava amb negres a Oriol García (Sabadell) un jugador molt experimentat. La partida va estar molt igualada i, en els aclaparaments de rellotge, es va deixar torre neta. Tot i així, encara va saber complicar i va treure unes meritòries taules en un final que és digne d'anàlisis. Aquest error en un dels moments on Jan sap gestionar força bé (aclaparaments) va fer minvar-li la confiança i es va notar en el transcurs del campionat. La única derrota davant el seu amic Héctor Cervelló també es va produir en els aclaparaments de rellotge. Un final de taules clares, on el seu esperit inconformista, aquest cop el va trair. Tot i així, va poder remuntar i amb opcions de fer podi la darrera ronda jugant en el primer tauler davant el campió César Alcalá. El plantejament de la partida no va sortir com Jan esperava i va haver d'acceptar taules en una posició inferior però que garantia a César el campionat.

No és un bon resultat pel Jan. Ha de seguir treballant com ho va fer a la primera part del confinament. Només així pot seguir amb la seva progressió. La resta de companys estan treballant de valent. Dependrà d'ell poder estar entre els top de la categoria.

Edgar Roca: partia amb el ranking 5. Ha fet 6.5 punts quedant en el 4r lloc. Crec que ha jugat a un bon nivell i ha tingut els rivals més difícils: Navajas-Travesset-Nico Jiménez-Alcalá-Funes-Cervelló i Bernadó. De fet, era el jugador amb millor desempat del campionat junt amb Roger Bernadó i Jan Travesset. Ha fet un joc molt sòlid i en determinats moments li ha manca un pel de sort. La partida amb Funes en un final amb clara avantatge (per no dir guanyat) o la partida amb César Alcalá on en una posició molt sòlida en el mig joc fa una captura a e6 amb peó, quan la evident i bona era amb dama, que el deixa perdut. Aquesta derrota l'allunyava del títol però tenia a l'abast el podi. Va lluitar fins el final i, de fet, una victòria en la darrera ronda li hagués donat el campionat. Però com ja sabem, les taules en la darrera ronda et penalitzen. Una pena. Ha pujat 50 punts elo fide.

Això sí, tot i no tenir la cirereta a nivell individual i quedar-nos fora del podi, el Trofeu Jordi Puig que premia al club amb més puntuació (sumant l'ordre de classificació dels tres millors representants de sub14 a sub20) va ser pel Sant Andreu gràcies al 4r lloc de Edgar Roca- 5è Jan Travesset- 7è Josep Navajas (16 punts).

Sub18-20

Jordi Chiva: sortia amb el 45 de ranking. Ha fet 3.5 punts quedant en el 47è lloc.

Els números sovint són freds i no reflecteixen la realitat. Jordi ha fet un campionat que anava per nota. Es va situar amb 3.5 de 5 punts guanyant a dos jugadors de 2100 elo català i entaulant amb un altre. A més, amb partides de molt bon nivell.

Malauradament, les tres darreres partides no va poder puntuar i el van penalitzar moltíssim. Tot i així, ha pujat 55 punts elo fide.

En qualsevol cas, es nota la bona projecció d'en Jordi en el darrer any i l'animem a seguir persistint. De segur, que millorarà el seu joc.

Saúl Marabaján: sortia amb el 32 de ranking. Ha fet 5.5 de 9 quedant el 14è. Sincerament, penso, que ha estat un altra gran sorpresa de la nostra expedició. Coneixem a Saúl de fa molts anys. De fet, junt amb Jan són els veterans de l'escola. Però el torneig sub18 afegint els sub20 era un torneig molt dur. I l'inici davant el nº1 del ranking tampoc l'afavoria. Tot i perdre, va sumar dues victòries seguides i sempre va jugar per la part alta del campionat guanyant a jugadors de 2100 elo català i entaulant amb un 2200. Les ganes de millorar el van dur a la darrera ronda amb opcions de fer un 6è lloc en cas de victòria. La rival Joana Ros va jugar una partida sense errors i, finalment, es va endur la victòria. Tot i això, cal destacar el gran torneig de Saúl on puja 61 punts elo fide. Moltes felicitats!

Tant de bo que la propera edició ja tinguem una certa normalitat i poguem fer una expedició més nombrosa i amb monitors que sabem que fan una feina impagable.

Vista de la sala de joc

Ferran Chiva,  Jan Travesset,  Saúl Marabaján,  Jordi Chiva, 
Antoni Navajas,  Josep Navajas  i  Edgar Roca

Jan, Edgar i Josep recollint el trofeu "Jordi Puig" al club millor classificat

Edgar Roca, 4t classificat

Jan Travesset, 5è classificat

Josep Navajas, 7è classificat