Ara
fa una estona acabem de rebre la trista notícia. El nostre company del club,
amic, i tot el que vulgueu dir, ens ha deixat. Ha pogut més la malaltia que la
seva constant lluita contra ella.
Fulgenci
Tacón Berrocal
El
proppassat 14 de setembre fou el día del seu aniversari i, com ve sent habitual
en tots els components de la Secció d’Escacs del Casal Catòlic de Sant Andreu,
tothom felicita aquell que ho celebra. Uns ho fan per WhatsApp, directament,
altres per mitjà del de la secció d’Escacs i també hi ha qui ho fa per Mail,
per telèfon, o bé a través del Facebook. La fotografia que segueix la vaig
aprofitar per adjuntar-la a la meva felicitació i li deia que hi podia veure a
molts dels seus amics, fent-li pinya, en un partit d’escacs que jugàvem a fora.
I ell, malgrat la seva malaltia degenerativa, que el va privar de jugar els
escacs ja fa uns quants anys, sempre mantenia la il·lusió per tot el que feien
els nostres equips, interessant-se de la situació i de qualsevol anècdota que
sorgia, encara va tenir el coratge de donar les gràcies i enviar-me una
abraçada.
21/2/2010: Palafrugell-C.C.Sant Andreu
Jordi Abad, Josep A. García, Fulgenci Tacón, Joan Camacho, Einar Castellano y Sergi Obón
Joaquim Travesset, Josep M. Rise, Hèctor Vela, Daniel Travesset y Ferran González
A la següent imatge podem veure els quatre components del C.C.Sant
Andreu, que conqueriren la Copa Catalana d’Escacs, en la categoria de 2ª
Provincial. A les rondes prèvies d’altres dels nostres jugadors formaren equip:
Joan Camacho, Daniel Travesset, Josep Antoni García Castillo i Pere Díaz. En
les corresponents eliminatòries van deixar fora els següents conjunts: Calaf,
La Principal de Vilafranca, Jake, C.C. Badalona i, finalment, a la Gran Penya
de Vilanova.
16/6/1985-Vilanova
i la Geltrú
Fèlix Romero,
Fulgenci Tacón, Manuel Simón y Antoni Rifé
El 1985 en Fulgenci estava en una bona
dinàmica i va contribuir fent equip amb Anguera, Quim Travesset, i jo mateix,
en vèncer per equips de quatre jugadors al Torneig Obert de Sant Andreu. Això
va servir per conquerir el magnífic trofeu que va fer a mà en Valeriano Lastra.
Aquest que segueix fou un dels premis que s’atorgaven al Campió per Equips del
Torneig Obert de Sant Andreu i que, lògicament, figura a la nostra sala de joc.
Trofeu de fusta fer per Valeriano Lastra
En aquells anys ’80 potser hi havia encara més afició
quan es jugava el Campionat Social de partides ràpides a cinc minuts. En el de
1985 hi partriciparen 19 jugadors casalencs i 3 convidats: els amics Josep
Paredes Prats, president del Foment Martinenc i Maximino Núñez Portabales, de La
Lira, l’altre equip de Sant Andreu. I no vull deixar-me el benvolgut amic
Joaquim Hernández Soler, aleshores del Montmeló, però que al poc temps
s’incorporarà al nostre club.
El triomf, sorprenent, va correspondre a Fulgenci Tacón Berrocal. I dic sorprenent perquè el darrer any, en el de 1984,
no ho havia fet gens bé. Tres punts de quinze partides era ben poca cosa per a
un jugador notable com ell. Però ja sabem que les ràpides tenen aquestes coses.
Així, doncs, aquest 1985 es va destapar plenament, amb un resultat magnífic: +17
=3 -1. L’única partida perduda va ser contra Paredes, tot un especialista en
aquest tipus de ràpides. En Fulgenci va assolir UNA GRAN VICTÒRIA.
Precisament va ser l’any 1984 quan va jugar el primer
dels seus torneigs oberts del Sant Andreu. I com que devia trobar-hi un ambient
agradable, va demanar si podia ingressar al nostre club. Quaranta anys d’estada
en són testimoni. Procedia de la Secció d’Escacs de l’Ideal d’en Clavé, un
altre dels bons clubs de la nostra contrada.
Podeu veure la classificació final on observareu que els
contrincants eren de categoria contrastada.
I
aquest és el moment en el qual, Josep Boguñà Ribas, aleshores President
d’Honor de la Secció d’Escacs del Casal, feia entrega del trofeu al vencedor.
Josep
Boguñà, lliurant el trofeu a Fulgenci Tacón
Aquesta
altra imatge es d’un desplaçament a Vic, a l’any 1987. En ella podem veure,
d’esquerra a dreta, el petit Ignasi Anguera, Jaume Anguera, Fulgenci Tacón,
Àngel Ribera, Joan Camacho, Joaquim Travesset i, ajupits, Daniel Travesset,
Josep Antoni Miralles, Quim Travesset i Josep Maria Rise. Qui feia aquesta
fotografia, com sempre, era l’especialista José Manuel Torres també component
del primer equip.
20/12/1987: Equip del C.C.Sant Andreu
en el desplaçament a Vic
9/2/1986-Sant
Felíu de Guíxols – Partit contra el Guixolenc
D’esquerra a dreta:
Àngel Ribera, Raül de
Sousa Flores, Fulgenci Tacón, Josep M. Rise, José Manuel Torres, Josep A.García,
Daniel Travesset i Ricard López
Aquesta image que ara veurem correspon al partit de la
1ª ronda del Campionat de Catalunya per equips que havíem jugat contra el Club
d’Escacs Lleida. De tornada vam fer parada a Sidamon, per dinar tots plegats.
Recordo que en el dinar d’aquell dia l’amic Josep Manuel Torres es va posar les
botes.
Sidamon:
5/10/1986 – Equip del C.C.Sant Andreu
Josep
Manuel Torres, Fulgenci Tacón, Àngel Ribera, Raül de Sousa Flores i Joaquim
Travesset
Joaquín Hernández, Joan Camacho, Daniel Travesset, Josep Maria Rise i Quim Travesset
També va contribuir en l’ascens del nosrtre primer
equipo a la Divisió d’Honor dels Escacs Catalans. Ací tenim el recordatorio de
tots els qui hi intervingueren…
2009 - Aquest
era el primer equip del C.C.Sant Andreu
Potser
aquesta fotografia que veurem sigui una de les darreres partides que va jugar
al Casal, amb plenitud de condicions. De fet, la darrera partida que va jugar
fou el febrer del 2017, 3ª ronda de la Lliga Catalana. A partir d’aquell moment
la seva salut va anar minvant.
Ací, jugant una partida, al Casal, el Campionat de Catalunya per equips
A la seva esquerra Fèlix Romero Moreno
I
aquest emblema que segueix, contra la ELA, el va fer figurar diverses vegades
al seu Facebook...
...
era el desig que tothom es curés de la malaltia que ell patia.
Fulgenci Tacón
Berrocal
-En una
fotografia que encara romana a la nostra secció d’escacs-
Amb
aquesta petita recordança a l’amic Fulgenci Tacón Berrocal, vull fer
perdurable el nostre homenatge a un gran home, que sempre, sempre, vam tenir la
sort de rebre d’ell el tracte exquisit que només és distintiu de les persones
assenyades.
En
Fulgenci era un d’aquells jugadors amb un gran compromís amb el club. Potser el
nostre club no és el millor... si parlem d’haver obtingut grans victòries, però
sí que sabem que tots els que hi som el considerem com una part de la nostra
vida i ens hi trobem com s’hi trobaria una gran família. I aquest és... i
continuarà essent, el nostre lema i el repte devers tots els nostres companys.
Que
allà on siguis puguis oblidar els dies de patiment i et retrobis amb tots
aquells amics de tantes i tantes partides, que malauradament ens van deixar
abans d’hora. Espero que tinguis a mà les peces, un tauler i un rellotge, tot i
que aquest darrer element no crec que et sigui necessari, ja que tindreu tot el
temps per endavant.
Accepta
aquest desig nostre amb una forta abraçada.
Joaquim
.jpeg)
