dilluns, 21 de gener de 2019

El Casal arriba al centenari


Divendres passat, a la Nit de l'Esport, l'Ajuntament ens va fer un reconeixement pels cent anys d'història del Casal.

"Hola, bona nit !

La nostra entitat ja és centenària! Una llarga història que comença l’abril de 1919, quan el Casal Catòlic va ocupar les instal·lacions del Casino Progrés, edificat l’any 1890.

Des d’un primer moment, al Casal s’hi va jugar a escacs, com ho demostra la revista de l’època anomenada l’Obra Cristiana. S’hi poden veure problemes, amb els seus diagrames d’escacs, ja en els seus primers volums. Gràcies a aquesta revista hem pogut reconstruir, pràcticament, tota la història de la nostra secció, això sí, amb la inestimable col·laboració del nostre President Honorífic Sr. Joaquim Travesset Barba, qui porta, pràcticament, seixanta anys com a soci.

Per la Secció hi han passat diset presidents. El fundador va ser el Sr. Joan Cuixart i Baliarda, soci de la secció recreativa (com es deia llavors).

En aquells anys encara no s’havia constituït la Federació catalana (FCDE), ni l’espanyola (FEDA), que va ser posterior. El 2 d’agost de 1925 es va constituir la Federació Catalana d’Escacs. Gràcies a ella, ens vam afiliar a la FIDE, Federació Internacional d’Escacs, i vam poder participar en el torneig de Nacions (l’actual Olimpiada) de Londres 1927 i La Haia 1928 on, en aquest darrer, va participar el nostre soci i primer campió social, Àngel Ribera Arnal. Val a dir, com a anècdota, que en Ribera es va proclamar campió social del Casal jugant totes les seves partides a les cegues, és a dir, sense veure el tauler d’escacs. La Federació espanyola entra en funcionament el juliol del 1927 i l’any 1928 la FIDE decideix excloure la FCDE i reemplaçar-la per la FEDA.

Animats per l’esperit competitiu i l’estima a aquest esport, aquest grup de socis pioners que teníem al Casal fan el pas de federar-se l’any 1927, tan sols un any i escaig després de constituir-se la federació. Per tant, podem afirmar, avui dia, que som un dels deu clubs més antics de Catalunya i ,sempre, jugant a la mateixa seu.

M’agradaria recordar tots els presidents posteriors a Joan Cuixart. Gràcies a la gran tasca d’aquests homes, avui dia som el que som. Per tant, gràcies als Srs. Ramon Brugada, V. Guinot, Josep Boguñà, Rafael Fando, Pere Mas, Melcior Carrera i Àngel Martorell, tots ells presidents fins l’any 1970. En els anys seixanta el Casal arriba a militar a l’actual Divisió d’Honor i queda 3r. de Catalunya, la millor fita assolida fins ara. Això li va permetre jugar els campionats d’Espanya. Després vam entrar en fase de davallada, quan el club deixà de federar-se durant dos o tres anys, per la manca de jugadors. Jugadors històrics han d’abandonar el club per manca d’efectius i no poder formar equip.

L’any 1972, en plena guerra freda, i motivat pel mediàtic matx del Campionat del Món entre Boris Spassky (URSS) i Bobby Fischer (EE.UU), un grup de joves encapçalats per Joan Casals tornem a obrir la secció, amb només vuit federats i en la darrera categoria dels escacs catalans. Mica en mica, alguns jugadors que havien abandonat el club tornen i l’any 1976 es va fer el I Open de Sant Andreu. Un campionat que s’organitzà durant, pràcticament, vint anys, per on hi han passat els millors jugadors catalans.

L’any 1984 el Casal torna a la màxima categoria dels escacs catalans, però no pot mantenir-la i baixa l’any següent. Durant molts anys, estem a la segona divisió. És a finals dels 90 i principis d’aquest segle quan decidim organitzar-nos i fer classes per a adults i joves. Volem que la nostra base del projecte esportiu sigui el planter. Així, mica en mica, surten jugadors joves amb una molt bona projecció, que van entrant al primer equip. Poc a poc, l’equip va guanyant força i esperit de club, doncs la base està formada per joves del planter que estan molt implicats en el projecte esportiu. A més, ens anem retroalimentant, de manera que aquest joves que rebien classes ara són ells qui les imparteixen a les noves fornades. Cada vegada més, aquests joves es fan un lloc al primer equip del Casal i els veterans veuen orgullosos com, gràcies a una feina ben feta, son desplaçats a jugar als equips filials.

Així arribem al 2009 on retornem, després de vint-i-cinc anys, a la Divisió d’Honor amb un equip molt jove. Tornem a baixar el 2011 però recuperem la categoria l’any següent i fins l’actualitat.

Avui dia, podem afirmar que estem en el millor moment de la nostra història. Un equip consolidat a la Divisió d’Honor des de fa set anys  (bàsicament amb jugadors del planter), una bona massa social que mobilitzem cada setmana, 44 jugadors distribuïts en cinc equips, un equip de monitors que enganxen amb els nostres joves i que disfrutem i gaudim de les classes i de les finals catalanes i espanyoles. En els darrers dos anys hem fet un 4t i 5è lloc a la Lliga Catalana, la qual cosa ens fa sentir molt orgullosos de la gran tasca feta.
No vull acabar sense recordar els presidents d’aquesta segona etapa, des de 1972. Gràcies a Joan Casals, Antoni Domingo, Ramon Suay, Joaquim Travesset Barba, Manuel Simon, Pedro Díaz, Sergi Castellano i Félix Romero. I com no pot ser d’altra manera, a tots els components de totes aquestes Juntes Directives i, en especial, l’actual, la qual em sento molt orgullós de presidir.

Veureu que, pràcticament, no he esmentat cap dels nostres jugadors, només els presidents. Pel Casal hi han passat grans jugadors, que han deixat la seva gran empremta. Nomenar-ne només uns quants seria tremendament injust i correria el risc d’oblidar-me d’alguns ells. Tots ells, des del primer al darrer, hem posat el nostre granet de sorra per fer del Casal el que és actualment i poder arribar al Centenari de tots. Així doncs, moltes gràcies a tots ells i espero que us sentiu al·ludits en aquestes paraules.

Permeteu-me que feliciti els premiats d’aquest any:

Equip sub14: medalla de bronze al Campionat de Catalunya per equips sub14 (Jan Travesset-Edgar Roca-Arnau González-Artur Taltavull-Josep Navajas-Saúl Marabaján)

Jan Travesset: Subcampió de Catalunya sub14 i medalla de bronze al campionat estatal de seleccions autonòmiques

Jaume Anguera: subcampió d’Espanya +65 anys, tot i tenir-ne 78 !

Karen Movsziszian: Campió del Món +50 anys. Disculpeu-ne la seva absència, però a dia d’avui està jugant un torneig a l’Índia.

Per acabar, informar-vos que enguany farem un FESTIVAL D’ESCACS que constarà d’un torneig infantil a realitzar al mes de maig, així com una sèrie de nou torneigs tancats on destacarà el femení, veterans, sub14, internacional i un de mestres catalans. Estem molt il·lusionats en aquest projecte i esperem comptar, una vegada més, amb totes les entitats que representen el nostre barri.

Moltes gràcies i per molts anys !!"

Cap comentari:

Publica un comentari